Període polític iniciat amb la proclamació de la Segona República espanyola el 14 d’abril de 1931 i finalitzat amb la Guerra Civil. A Vinaròs va comportar importants canvis polítics, socials i culturals, així com una progressiva secularització de la vida pública.
La proclamació de la República va ser rebuda a Vinaròs amb una multitudinària manifestació la nit del 14 d’abril de 1931. Segons relatava la revista San Sebastián cinc dies després, pels carrers es va passejar la bandera republicana acompanyada per la banda de música, que interpretava La Marsellesa, i des del balcó de l’Ajuntament es pronunciaren discursos i visques a la República. La mateixa publicació destacava que la manifestació havia transcorregut amb total normalitat.
Durant els primers mesos es feren visibles els canvis derivats de la secularització de les institucions i de l’espai públic. En maig de 1931, en el context dels episodis anticlericals produïts en diferents ciutats espanyoles, les religioses del convent de la Divina Providència abandonaren temporalment la comunitat i es traslladaren als seus domicilis. La processó de la Mare de Déu de la Misericòrdia es va celebrar únicament a l’interior de l’església. El 22 de maig, l’Ajuntament acordà retirar el nom de Sant Sebastià al grup escolar de Baix i, el mes següent, substituir la denominació de cementeri catòlic per la de cementeri municipal.
El període republicà comportà també iniciatives de caràcter educatiu i cultural. El 14 d’abril de 1932, coincidint amb el primer aniversari de la República, l’alcalde Antoni Torres impulsà la creació d’una Biblioteca Popular, inicialment formada per un centenar de llibres cedits pels representants provincials a les Corts Constituents. La iniciativa seria reorganitzada el juny de 1936.
La vida política i social de Vinaròs durant aquests anys va reflectir les profundes transformacions i tensions que experimentava el conjunt del país. Aquesta etapa quedà truncada amb l’inici de la Guerra Civil, el juliol de 1936.