Nom popular amb què es va conéixer durant dècades l’antic col·legi de Sant Sebastià, construït a finals dels anys vint del segle XX. La denominació de Grup de Baix servia per diferenciar-lo del Grup de Dalt, el col·legi de la Misericòrdia.
Els antecedents de la construcció es remunten almenys a 1920, quan l’alcalde Agustí Sorolla anunciava al setmanari Patria la intenció d’adquirir l’anomenat hort dels frares, terreny de l’exconvent de Sant Agustí que era propietat d’Eduard Meseguer, per construir-hi unes noves escoles. Anys després es va arribar a plantejar una subscripció popular mitjançant l’emissió d’accions per finançar les 150.000 pessetes que havia de costar el projecte.
Finalment, l’edifici es va construir durant la Dictadura de Primo de Rivera, en un període en què també es van executar importants obres al port, el Mercat Municipal i el passeig marítim, entre altres actuacions. Joan Ribera Gonel, vinculat a l’impuls d’aquelles obres, va rebre fins i tot l’oferiment que el nou grup escolar portara el seu nom.
A principis de juny de 1929, l’Ajuntament va acordar per unanimitat donar al nou centre el nom de col·legi de Sant Sebastià. L’edifici va ser inaugurat durant les festes de Sant Joan i Sant Pere de 1929, coincidint amb la posada en funcionament d’altres importants equipaments municipals construïts en aquells anys. El regidor Ramon Adell Vizcarro s’havia oposat a l’emplaçament escollit perquè considerava que en el futur podia dificultar la prolongació del passeig.
El nou grup escolar representava una important millora respecte de les antigues aules instal·lades a l’exconvent de Sant Agustí. Era un edifici ampli, ben ventilat i dotat d’instal·lacions poc habituals en aquell moment, com aigua corrent i electricitat. La seua construcció va permetre abandonar les precàries dependències de l’antiga Escola de Baix.
Amb motiu de la inauguració es va celebrar també una exposició d’art antic i modern, amb obres i objectes de procedència local. Part d’aquell interés pel col·leccionisme va tindre continuïtat en el Museu de Ciències Naturals impulsat pel mestre Josep Vilaplana, que va reunir animals marins, fòssils, minerals, àmfores i altres peces. Els pescadors locals hi aportaven sovint closques i exemplars marins, mentre que el geòleg Josep Royo Gómez va contribuir a enriquir la col·lecció amb fòssils i minerals.
L’activitat educativa del centre es va ampliar el 1931 amb la creació, per iniciativa del mestre Sanchiz, d’una Biblioteca Infantil que va reunir una destacada col·lecció de literatura clàssica.
Amb la proclamació de la Segona República, l’Ajuntament va acordar retirar del centre el nom de Sant Sebastià. [Caldria confirmar la data de l’acord, ja que les fonts consultades ofereixen dates diferents.] Durant aquells anys es va construir també el conegut com a Grup de Dalt, col·legi de la Misericòrdia, seguint els mateixos plànols del Grup de Baix.
Durant la Guerra Civil, els dos grups escolars van continuar dedicats a l’ensenyament durant una part del conflicte. Després de l’entrada de les tropes franquistes a Vinaròs, l’edifici del Grup de Baix va ser habilitat com a hospital de guerra. En aquells moments es va perdre bona part de la col·lecció de fòssils i minerals del museu escolar. Alfred Giner Sorolla, que havia sigut un dels primers alumnes del centre, recordava haver recuperat a la platja alguns d’aquells materials.
Acabada la guerra, l’edifici va recuperar progressivament l’activitat escolar. Com a la resta del sistema educatiu de l’època, durant el franquisme l’ensenyament va quedar sotmés als principis ideològics i religiosos del nou règim i es va mantindre la separació de l’alumnat per sexes, amb les xiquetes principalment al pis superior i els xiquets a la planta baixa.
Al llarg de les dècades van passar pel Grup de Baix nombroses generacions de mestres i alumnes. Entre els docents vinculats al centre figuren Josep Vilaplana, Joaquín Ramírez Ferriols, Joaquín Jovaní Sales, Antonio Caballer, Ramon Adell Fons, Maria Antonia Guillem, Josep Ferreres, Elies Ortí, Conxa Garcia, Angelita Arseguet, Paquita Robles, Antoni Carbonell i Pilar Esparducer, entre molts altres.
Entre els antics alumnes es troben personalitats de diferents àmbits de la vida cultural, científica i professional, com Alfred Giner Sorolla, Carles Santos o Pedro Barceló, entre molts altres vinarossencs que van passar per les seues aules.
Durant molts estius el centre va acollir també colònies escolars femenines procedents de Madrid, popularment conegudes a Vinaròs com «les madrilenyetes». La situació de l’edifici, al costat del passeig marítim, va afavorir igualment que durant les festes i períodes de vacances les seues dependències s’utilitzaren tradicionalment per acollir exposicions i altres activitats públiques.
Amb la construcció del nou col·legi de Sant Sebastià, l’històric edifici va deixar de constituir la seu principal del centre escolar, quedant en la memòria popular de Vinaròs especialment vinculat al nom de Grup de Baix.
L’any 1992, l’edifici va deixar la seua funció com a col·legi de Sant Sebastià, que es va traslladar a unes noves instal·lacions a l’avinguda de Tarragona. Des d’aleshores, l’antic Grup de Baix ha acollit diferents usos i entitats, entre els quals l’Escola de Música i l’Escola de Persones Adultes, mantenint-se com un equipament públic vinculat a l’activitat educativa i cultural de Vinaròs.
