L’ensenyament artístic de caràcter públic a Vinaròs té els seus antecedents en l’Escola Municipal de Dibuix Aplicat a les Arts, creada el juny de 1929. El centre es va instal·lar a l’edifici conegut com l’Escola de Dalt, a la plaça de Jovellar, immoble ocupat durant molts anys posteriorment per Correus.
El primer professor va ser Francesc Argemí Poy, format a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, amb un sou anual de 1.200 pessetes. L’escola va arribar a comptar amb 82 alumnes i tenia una orientació eminentment pràctica, destinada en bona part a la formació artística dels diferents oficis. S’hi impartia dibuix artístic, arquitectura aplicada als aprenents d’obrer, treballs relacionats amb la fusteria i les arts del ferro, entre altres matèries. Argemí utilitzava l’ermita de Sant Gregori com a model per als seus alumnes, considerant-la un compendi de diferents arts.
El setembre de 1931, l’Ajuntament va sol·licitar una subvenció de l’Estat amb la intenció de transformar el centre en una Escola Municipal d’Arts i Oficis. Argemí acabaria abandonant Vinaròs i es traslladà a Badalona. Entre els seus alumnes es trobaven alguns futurs protagonistes de la vida cultural vinarossenca, com Manuel Garcia Julbe i els germans Ferrer Garcés.
El 9 d’octubre de 1934, la docència va passar a l’escultor vinarossenc Francesc Vaquer Llàtser, «Chaldy», format també a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. Vaquer va continuar al capdavant de l’escola fins a l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936. La seua vinculació amb el centre resulta especialment significativa perquè posteriorment seria també l’autor dels bitllets emesos pel Consell Municipal de Vinaròs durant la guerra.
L’Escola Parroquial d’Arts i Oficis
L’any 1954, mossén Josep Sirisi va impulsar una nova Escola Parroquial d’Arts i Oficis, instal·lada en dependències de l’antic convent de Sant Francesc. Va funcionar aproximadament durant una dècada i comptava amb professors de la mateixa població que impartien les classes de manera desinteressada. Tot i compartir la voluntat de fomentar la formació artística i artesanal, es tractava d’una iniciativa parroquial diferent de l’antiga escola municipal.
Recuperació de l’Escola Municipal
L’ensenyament artístic municipal es va recuperar l’octubre de 1979 amb la creació del Taller Municipal d’Arts Plàstiques, dirigit inicialment per l’escultor vinarossenc Agustí Roso Esteller. El centre, que posteriorment adoptaria la denominació d’Escola Municipal d’Art, va tindre la seu a la Casa de la Cultura.
Des del novembre de 1984 va assumir-ne la direcció Maria Cinta Barberà Redó, formada en escultura a l’Escola Massana de Barcelona. A més de la seua activitat docent, l’escola va participar en diferents iniciatives artístiques i patrimonials. Entre estes destaquen la restauració de les vidrieres de l’església de Xert, realitzada el setembre de 1995, i l’elaboració, el novembre de 1996, dels rètols ceràmics dels carrers de Vinaròs. Tradicionalment, els alumnes exposaven també una selecció dels seus treballs coincidint amb les festes de Sant Joan i Sant Pere.
En l’actualitat, l’Escola Municipal d’Art de Vinaròs és un centre municipal d’ensenyament artístic no reglat adreçat a persones adultes i a menors a partir dels deu anys. Té la seu al carrer de Fra Pere Gonell, 7, i desenvolupa una programació centrada en diferents modalitats de dibuix, pintura i tècniques gràfiques.
