Convent de religioses clarisses de la Divina Providència establit a Vinaròs l’any 1878. El conjunt, situat al carrer del Convent, va acollir també un centre d’ensenyament i constitueix una de les fundacions religioses més destacades de la població de finals del segle XIX.
La comunitat de la Divina Providència es va establir a Vinaròs l’any 1878, per iniciativa de mossèn Sol, amb religioses procedents de Mataró. La inauguració solemne va tindre lloc el 13 de gener de 1878. La nova fundació va quedar instal·lada en un sector aleshores perifèric de la població i va acabar donant nom al carrer del Convent.
Des dels primers anys, la comunitat va unir la vida religiosa amb l’ensenyament. Les religioses obriren classes per a les xiquetes de Vinaròs i el convent es va convertir també en centre educatiu. El 8 de desembre de 1884 va ser beneïda la nova església del conjunt, dedicada a la Divina Providència, completant així les principals dependències de la fundació.
La comunitat va mantindre la seua activitat durant les dècades següents. En maig de 1931, arran dels episodis anticlericals i dels incendis de convents produïts en diferents ciutats espanyoles, les religioses abandonaren temporalment Vinaròs com a mesura de precaució. La revista San Sebastián informava el 14 de maig de la seua eixida i de les mesures adoptades per les autoritats locals per protegir l’edifici. Les religioses van tornar al convent el 25 de maig.
Durant la Guerra Civil, la comunitat va haver d’abandonar novament l’edifici. Després de l’entrada de les tropes franquistes a Vinaròs, el conjunt va ser utilitzat temporalment com a hospital militar d’evacuació. Les religioses tornaren i col·laboraren en l’atenció als ferits, mentre residien provisionalment en dependències destinades al capellà. L’ús militar es va mantindre fins a abril de 1939, quan la comunitat va poder recuperar el convent i reprendre la seua activitat.
En la postguerra es va restablir també el culte a l’església. La nova imatge de la Divina Providència va ser realitzada per l’escultor Camps i Arnau, de Barcelona. L’any 1972 l’interior del temple va ser objecte d’una remodelació, amb intervencions pictòriques d’Ángel Acosta.
L’activitat educativa iniciada per les religioses va continuar durant el segle XX i va donar lloc al Col·legi de la Divina Providència. Entre 1978 i 1979 es van inaugurar noves instal·lacions escolars, que permeteren adaptar el centre a les necessitats educatives del moment. La història específica del col·legi i la seua evolució posterior formen part d’una trajectòria pròpia, estretament relacionada amb la comunitat religiosa però diferenciada de la història arquitectònica i conventual del conjunt.
La parròquia de Sant Agustí
L’església de la Divina Providència va adquirir un nou ús a finals del segle XX. La Parròquia de Sant Agustí, creada el gener de 1976 i instal·lada inicialment en un local del carrer de Leopoldo Querol, tenia dificultats per disposar d’un temple propi. El Diumenge de Rams d’abril de 1988, la parròquia va traslladar la seua seu a l’església del convent.
Durant els anys següents, el temple de la Divina Providència va acollir, per tant, el culte de la parròquia de Sant Agustí, al mateix temps que continuava vinculat a la comunitat religiosa. La parròquia va acabar deixant de funcionar com a demarcació independent i l’església va continuar formant part del conjunt de la Divina Providència.
El convent, l’església i el col·legi constitueixen així un conjunt estretament vinculat a la història religiosa i educativa de Vinaròs des de 1878, amb diferents usos i transformacions al llarg de més d’un segle.
