Jaciment arqueològic situat al Puig de la Misericòrdia, a la serra de l’Ermita, que conserva restes de diferents fases d’ocupació entre la primera edat del ferro i l’època ibèrica. Constitueix un dels principals testimonis del poblament antic del terme de Vinaròs.
El jaciment se situa al cim del Puig de la Misericòrdia, a uns 154 metres d’altitud, en un punt elevat des d’on es domina bona part del pla litoral de Vinaròs. Les excavacions han permés identificar tres fases diferents d’ocupació. La més antiga correspon a la segona meitat del segle VII i la primera meitat del VI a. n. e., amb construccions de planta rectangular fetes amb maçoneria i ceràmiques elaborades a mà, juntament amb materials d’importació fenícia procedents del sud peninsular.
En una fase posterior, ja en època ibèrica i després de mitjan segle VI a. n. e., es va desenvolupar un assentament fortificat. Les excavacions han posat al descobert trams d’una potent muralla, amb murs que en alguns punts superen els quatre metres d’amplària. Entre els materials recuperats hi ha ceràmica ibèrica, peces gregues i nombroses importacions fenícies, especialment àmfores i altres recipients. El poblat va ser abandonat a principis del segle V a. n. e.
El lloc va tornar a ser ocupat durant el segle II a. n. e., quan s’hi va construir un nou assentament amb una estructura diferent, organitzada al voltant d’un carrer central. Les restes localitzades indiquen que es tractava probablement d’una explotació de caràcter agrícola, encara que la seua posició dominant també podia conferir-li una funció estratègica. Entre els objectes trobats destaca un podall de ferro, relacionat amb el cultiu de la vinya. Aquesta última ocupació va ser abandonada a finals del segle II a. n. e.
L’existència de restes arqueològiques al Puig era coneguda abans de les excavacions sistemàtiques. L’any 1976, Francesc Gusi Jener i Artur Oliver Foix van identificar formalment el jaciment, que en els primers anys va ser objecte d’actuacions per membres de l’Associació Cultural Amics de Vinaròs. A partir de 1983, el Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló va impulsar campanyes d’excavació dirigides per Artur Oliver Foix, en les quals van participar estudiants universitaris.
Entre les troballes efectuades en aquelles campanyes destaquen els trams de muralla, nombrosos fragments de ceràmica de diferents èpoques i una figura antropomorfa d’argila, descoberta durant la campanya de 1983. També s’han recuperat instruments de ferro, restes vegetals i altres materials que han permés aprofundir en el coneixement de l’alimentació, l’agricultura i les relacions comercials dels habitants del poblat.
El jaciment forma part del conjunt de poblats protohistòrics i ibèrics documentats al nord del litoral valencià i al sud de Catalunya, en relació amb altres assentaments pròxims com el Perengil, el Puig de la Nau a Benicarló, o la Moleta del Remei, a Alcanar. La seua situació permetia controlar visualment una extensa zona litoral i les comunicacions amb el territori interior.
Bibliografia
OLIVER FOIX, Artur. El poblado ibérico del Puig de la Misericordia de Vinaròs. Vinaròs: Associació Cultural Amics de Vinaròs, 1994. 241 p. ISBN 84-920142-0-2.
Enllaços i recursos
Poblat ibèric del Puig de la Misericòrdia — Turisme Vinaròs
Poblat ibèric — Associació Cultural Amics de Vinaròs
