Mestre de l’Orde de Montesa durant el segle XIV, estretament vinculat a la història medieval de Vinaròs. Durant el seu govern es produïren la Guerra de la Unió i la concessió a la vila de terme i jurisdicció propis.
Membre del llinatge valencià dels Thous, va ingressar en l’Orde de Montesa, de la qual arribà a ser comanador major i posteriorment mestre. La seua etapa al capdavant de l’orde coincidí amb un període especialment conflictiu del regnat de Pere IV d’Aragó, el Cerimoniós, marcat per l’enfrontament entre la monarquia i la Unió valenciana.
Durant la Guerra de la Unió (1347-1348), Pere de Thous es mantingué fidel al rei, mentre nombroses poblacions dels dominis de Montesa s’adheriren al moviment unionista. Entre elles es trobava Vinaròs, junt amb bona part de les poblacions del Maestrat. Acabada la guerra amb la victòria reial, els territoris revoltats hagueren d’afrontar importants sancions econòmiques i la pèrdua o modificació d’alguns dels seus privilegis.
La seua vinculació més important amb Vinaròs arribà el 19 de gener de 1359, quan, a petició dels seus pobladors, concedí terme i jurisdicció propis a Vinaròs i Benicarló, fins aleshores vinculats jurisdiccionalment a Peñíscola. Posteriorment es procedí a l’amollonament dels nous termes. La concessió atorgava importants atribucions jurisdiccionals a les dos poblacions, però comportava també el pagament de censos a l’Orde de Montesa.
Les càrregues resultaren especialment oneroses per a Vinaròs i els mateixos veïns sol·licitaren retornar a la jurisdicció de Peñíscola. Pere de Thous acceptà la petició el 7 d’octubre de 1363, encara que aquesta situació tornaria a modificar-se pocs anys després. La seua figura queda així directament relacionada amb un dels processos fonamentals de la història medieval vinarossenca: la progressiva adquisició d’una jurisdicció i un terme municipal propis.
Bibliografia:
REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA: «Pedro de Tous», Historia Hispánica.
GARCÍA EDO, Vicent: «Documentos de la Orden de Montesa referentes al Maestrazgo», Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, 1987.