El terme municipal de Vinaròs ocupa aproximadament 96 km² i s’estén des del riu Sénia fins al barranc d’Aigua Oliva. Els seus límits tenen un origen medieval i apareixen ja definits, en els seus trets essencials, en la Carta Pobla concedida després de la conquesta cristiana.
El terme presenta una forma aproximadament quadrangular, més allargada cap a ponent, i compta amb uns 11 quilòmetres de costa. Limita al nord amb Alcanar i Ulldecona, a l’oest amb Sant Jordi, i al sud amb Càlig i Benicarló. Alguns accidents naturals han actuat tradicionalment com a fronteres: el riu Sénia, que marca també el límit entre les terres valencianes i catalanes, i el barranc d’Aigua Oliva, que delimita bona part del sector meridional. El Camí de la Ratlla conserva encara en el seu nom la funció de separació entre els termes de Vinaròs i Sant Jordi.
Els límits territorials apareixen ja descrits en la Carta Pobla, que assenyalava com a referències la mar, el riu d’Ulldecona o Sénia, el terme de Cervera i el riu d’Oliva. La delimitació, però, originà durant l’edat mitjana diversos conflictes amb Peníscola, de la qual Vinaròs depenia jurisdiccionalment en determinades qüestions.
Un moment fonamental arribà el 19 de gener de 1359, quan el mestre de l’Orde de Montesa, Pere de Thous, concedí, a petició dels seus pobladors, terme propi a Vinaròs i Benicarló, separant-los del castell de Peníscola. El lloctinent general de Montesa Arnau Guinot, junt amb els síndics i prohoms de les tres poblacions, procedí posteriorment a l’amollonament dels termes. La concessió incloïa importants atribucions jurisdiccionals, conegudes com a mer i mixt imperi.
La nova autonomia comportava, però, fortes càrregues econòmiques. Vinaròs havia de satisfer anualment 1.020 sous de cens, una quantitat que obligava la població a endeutar-se. A petició dels mateixos vinarossencs, Pere de Thous acceptà el 7 d’octubre de 1363 el retorn a la jurisdicció de Peníscola. Aquesta decisió seria novament revocada quatre anys després. El 1382, el mestre Berenguer March confirmà a Vinaròs els seus furs i privilegis.
Històricament, el territori s’ha dividit en nombroses partides rurals, moltes de denominació molt antiga i conservades gràcies a la documentació y a la memòria dels agricultors. El padró de riqueses de 1811 recull desenes de topònims, entre els quals figuren Aigua Oliva, Barbiguera, Boverals, Capçades, Closa, Devesa, Forques, Surrac, Sol de Riu, Soterranyes, Tres Corrals o Vistabella.
La configuració del terme constitueix així un testimoni de la formació histórica de Vinaròs: des dels límits establerts en la Carta Pobla fins als conflictes jurisdiccionals medievals i la posterior consolidació del municipi.
