(1347-1348)
Conflicte civil que enfrontà el rei Pere IV el Cerimoniós amb les unions nobiliàries i urbanes d’Aragó i València. Vinaròs, junt amb bona part de les poblacions del Maestrat dependents de l’Orde de Montesa, participà en el moviment unionista i patí importants conseqüències econòmiques després de la derrota.
La revolta de la Unió tingué una notable repercussió als territoris de l’Orde de Montesa, on nombroses poblacions s’oposaren a l’autoritat reial i al mestre de l’orde, Pere de Thous, que s’havia mantingut fidel a Pere IV. Entre les causes del conflicte figuraven la defensa dels privilegis particulars de les poblacions i les tensions derivades de l’aplicació dels diferents furs.
Vinaròs s’adherí a la Unió, com altres poblacions del Maestrat. La derrota dels unionistes aragonesos a la batalla d’Épila, el juliol de 1348, i posteriorment dels valencians posà fi al conflicte. La repressió posterior afectà especialment els territoris que havien participat en la revolta, als quals s’imposaren importants sancions econòmiques.
L’any 1349, els representants de les poblacions implicades hagueren de comparèixer davant el mestre de Montesa a Sant Mateu per obtenir el perdó i assumir les penalitzacions establertes. Entre elles figurà Vinaròs, els representants del qual acudiren junt amb els d’altres localitats dels dominis de l’orde.
Entre 1349 i 1352, Vinaròs hagué de satisfer 15.000 sous com a conseqüència de la seua participació en la revolta. Les sancions imposades als territoris de Montesa inclogueren també aportacions en espècies i la pèrdua o cessió de determinats drets i privilegis.
La Guerra de la Unió constitueix així un dels primers episodis medievals en què es documenta clarament la participació política de Vinaròs dins dels territoris de Montesa, poc abans que Pere de Thous concedira a la vila, l’any 1359, terme i jurisdicció pròpies respecte de Peníscola.
Bibliografia: GARCÍA EDO, Vicent: «Documentos de la Orden de Montesa referentes al Maestrazgo», Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, 1987.