Guerres carlines a Vinaròs (1833-1876)
Conflictes dinàstics i polítics del segle XIX que tingueren una especial incidència a Vinaròs per la proximitat dels principals focus carlins del Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre. La ciutat es mantingué principalment vinculada a la causa liberal i patí atacs, ocupacions, contribucions de guerra i importants pèrdues humanes.
Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), el Maestrat es convertí en un dels principals escenaris del conflicte, especialment sota el comandament de Ramon Cabrera. Vinaròs, partidària de la causa liberal, adquirí una important funció estratègica al litoral i hagué de reforçar les seues defenses. Un dels episodis més tràgics es produí el 18 d’octubre de 1835, quan membres de la Milícia Nacional vinarossenca acudiren en auxili dels liberals assetjats pels carlins a Alcanar. L’acció, coneguda a Vinaròs com l’Atac d’Alcanar, acabà amb una dura derrota i la mort de nombrosos joves de la població.
La Segona Guerra Carlina (1846-1849), coneguda especialment a Catalunya com la Guerra dels Matiners, tingué una incidència menor a Vinaròs. No s’ha de confondre aquest conflicte amb la Guerra dels Malcontents de 1827, anterior a les guerres carlines i produïda encara durant el regnat de Ferran VII.
El conflicte tornà a adquirir una gran intensitat amb la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). El Maestrat fou novament un territori d’importància militar i entre els caps carlins destacà el vinarossenc Pasqual Cucala Mir. Vinaròs patí diferents accions militars i, el febrer de 1874, les forces carlines comandades per Tomás Segarra aconseguiren entrar a la ciutat. Durant el conflicte la població hagué de suportar fortes contribucions econòmiques i les seues fortificacions foren modificades o reconstruïdes segons les necessitats militars de cada moment.
Les guerres carlines deixaren una profunda empremta en la història vinarossenca del segle XIX. Episodis com l’Atac d’Alcanar, les actuacions de Cabrera, Cucala i Segarra o les successives intervencions sobre les muralles formen part de la memòria local d’un llarg període d’inestabilitat política i militar.
El carlisme va mantindre posteriorment una certa presència a Vinaròs, fins i tot durant el franquisme. Una mostra d’esta continuïtat es va produir el 15 d’agost de 1963, quan la princesa Maria de les Neus de Borbó-Parma, filla de Xavier de Borbó-Parma, va presidir juntament amb l’Ajuntament la processó de la Mare de Déu de l’Assumpció, en uns anys en què el carlisme continuava immers en la qüestió successòria i dinàstica.
