Pasqual Cucala Mir (Alcalà de Xivert, 1816 – Portvendres, França, gener de 1892)
Militar i guerriller carlí, un dels principals caps del carlisme al Maestrat durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), amb una destacada actuació a Vinaròs i el seu entorn.
Llaurador d’ofici, Pasqual Cucala Mir es va incorporar a la insurrecció carlina de 1872, segons la tradició arran d’un conflicte relacionat amb l’embargament de les seues terres. Va iniciar l’activitat armada juntament amb el seu fill Baptista i una partida formada inicialment per una cinquantena d’homes d’Alcalà de Xivert. El seu coneixement del territori i la seua activitat guerrillera pel Maestrat i altres comarques valencianes el van convertir ràpidament en un dels caps carlins més destacats, fins a assolir el grau de brigadier. Va participar en nombroses operacions militars, va resultar ferit a Minglanilla el 1873 i va ser derrotat a Iecla l’any següent.
La primera entrada documentada de Cucala a Vinaròs es va produir pacíficament el 2 de gener de 1873. Va reclamar diners a l’alcalde Demetri Ayguals, però, davant la precària situació de la hisenda municipal, es va dirigir a casa de Gregori Zanon, recaptador de rendes, d’on es va emportar 28.000 rals. Després va continuar cap a Alcanar.
Vinaròs va tornar a quedar directament afectat per la guerra el 17 de febrer de 1874, quan les forces carlines van posar setge a la població, defensada pel coronel Navarro. Cucala es trobava aleshores a Benicarló, mentre les forces comandades per Segarra i Vallés aconseguien entrar a Vinaròs amb la col·laboració d’alguns veïns. Poc després, la nit del 21 de març, Cucala va entrar a la ciutat al capdavant d’uns 200 infants i 25 genets. Durant aquella estada, després que alguns dels seus homes feriren el veí Antoni Redó, Cucala va ordenar castigar tres dels responsables amb quaranta bastonades.
Un altre dels episodis més greus relacionats amb Cucala es va produir el 26 de maig de 1874. Forces carlines van capturar davant d’Orpesa la llanxa que transportava la correspondència entre Peníscola i Castelló. Entre els capturats es trobava Sandalio Fortea, oficial de l’Administració de Correus, que va ser conduït a Vinaròs i afusellat per ordre de Cucala. Durant el mes de juny d’aquell mateix any, el cap carlí va tornar a passar diverses vegades per la població.
Després de la derrota carlina, Cucala es va exiliar a França. Durant els darrers anys de la seua vida es va dedicar al comerç i importació de vi i aiguardent. Va morir de càncer a Portvendres, el gener de 1892.