Nom amb què es coneix el combat del 18 d’octubre de 1835 en què un contingent de la Milícia Nacional de Vinaròs, enviat en auxili dels liberals d’Alcanar durant la Primera Guerra Carlina, va patir una greu derrota davant les forces carlistes comandades per Ramon Cabrera.
El diumenge 18 d’octubre de 1835, els liberals d’Alcanar, assetjats per les forces carlistes de Ramon Cabrera, es refugiaren a l’església i el campanar de la població. La notícia arribà a Vinaròs, on el Batalló de la Milícia Nacional va ser mobilitzat per acudir en auxili dels canareus. Els milicians vinarossencs es dirigiren cap al nord i es concentraren inicialment a les proximitats del riu Sénia.
L’enfrontament amb les tropes de Cabrera acabà en una greu derrota dels vinarossencs. El mateix Cabrera deixà testimoni del combat i de la càrrega efectuada per les seues tropes contra la columna liberal. Les fonts difereixen en el nombre exacte de víctimes vinarossenques, que situen entre 61 i 63 morts. Una notícia publicada en la Gaceta de Madrid el 1838 parla expressament de 63 víctimes.
L’impacte de la tragèdia va perdurar durant dècades en la memòria de Vinaròs. Els noms dels morts van ser inscrits amb lletres daurades al saló de sessions de l’Ajuntament i el camí d’Alcanar va passar a denominar-se carrer dels Màrtirs d’Alcanar. Des de 1839 se celebrà anualment la commemoració dels fets, costum que es va mantindre fins a 1902. Ràfels Garcia els dedicà també el poema Muerte, Lauros y Gloria.
Amb el pas del temps, les inscripcions commemoratives de l’Ajuntament van desaparéixer, però el record de l’Atac d’Alcanar va continuar present en la memòria local. Encara el 1961, Pepe Farga reclamava públicament la recuperació dels noms dels milicians morts i lamentava que les parets del saló de sessions continuaren en blanc.
La llista dels morts era:
| Joaquin Ayguals Izco | Domingo Roca Mollet |
| José Mª Julián Borrás | Agustín Bonastre Pauner |
| Juan Ballester Pons | Ramón Morezo Frexes |
| Antonio La Rosa Castellón | Juan Bta. Quixal Batiste |
| Salvador Egea Giménez | Vicente Mundo Piñana |
| Isidro Adán Lafuente | Antonio Castell Ximeno |
| Damián Delmás Gombau | Salvador Zaragozá Albella |
| Vicente Sales Zaragozá | Joaquín Tauró Gascó |
| Manuel Gisbert López | Carlos Forner Lacruz |
| Antonio Balagué Ferrer | Bartolomé Mayó Sirés |
| Francisco Costes González | José Portalés Miralles |
| Juan Bta. Julbe Llopis | Juan Bta. Pascual Mateu |
| Antonio Gombau Bordes | Guillermo Doménech Batiste |
| Pedro Doménech Gascó | Agustín Nicolau Gimeno |
| Federico Cros Mateu | Sebastian Ag. Roso Gombau |
| Agustín Cros Mateu | Fco. Anselm Banasco Corrau |
| Domingo Esparducer Escuder | Agustín Juan Piñol |
| Pedro Borrás Ferrer | Cristóbal Ortiz Rabasa |
| Francisco Martí Juan | Vicente Borrás Ferrer |
| Bautista Juan Gasó | Bautista Surió Also |
| Juan Roig Portals | Sebastián Mollons Bordes |
| Miguel Bayerri | Francisco Pallarés Reguart |
| Vicente Belete Roig | Agustín Miralles Chaler |
| Agustín Comes Giner | Wenceslao Ayza Ramos |
| Juan Bta. Persiva Ferrando | Juan Bta. García Lluch |
| Agustín Subirat Fontanet | Francisco Lluch Miravet |
| Ramon Riera Borrás | Francisco Escot Bordes |
| Agustín Safon Roure | Domingo Juan Piñol |
| Agustín Blanchadell Piñol | Agustín Gimeno Corrau |
| Isidro Ramón Pugal | Juan González |
| Tomás Zaragozá Albella |
Bibliografia
- BELTRÁN REVERTER, Joan B.; MESEGUER FOLCH, Vicent: L’atac carlista a Alcanar (18 d’octubre de 1835). Vinaròs, 2005. Es un estudio específico del acontecimiento: analiza el ataque, la Milicia Nacional de Vinaròs y las distintas versiones historiográficas del episodio.
- GÓMEZ SANJUAN, José Antonio: «Los caídos en l’acció d’Alcanar, domingo 18 de octubre de 1835», Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 1987, pp. 75-78. Es particularmente interesante para nosotros porque se centra en los fallecidos.
- FONELLOSA TORRES, María Antonia: El mito del liberalismo en Vinaròs, consolidación y pervivencia. Associació Cultural Amics de Vinaròs, 2016. Estudia extensamente el episodio y, sobre todo, cómo se construyó posteriormente su memoria en Vinaròs: aniversarios, homenajes, víctimas, etc.
- RÚJULA, Pedro: Cabrera y compañía. Los jefes del carlismo en el frente del Maestrazgo (1833-1840). Institución Fernando el Católico. Es una fuente moderna muy útil para contextualizar militarmente el episodio: confirma el ataque de Cabrera a Alcanar el 18 de octubre, el refugio de sus defensores en la iglesia y la salida desde Vinaròs de una columna de milicianos nacionales que fue derrotada por los carlistas.
- RAFELS GARCÍA, José: Muerte, lauros y gloria. València, Imprenta de Ferrer de Orga, 1858. Obra histórica y conmemorativa vinarossenca dedicada a los hechos. Se conserva un ejemplar en el fondo antiguo de la Biblioteca Municipal de Vinaròs.
