Nom amb què es coneix l’acció bèl·lica ocorreguda a Alcanar el 18 d’octubre de 1835, durant la Primera Guerra Carlina, en la qual van morir nombrosos membres de la Milícia Nacional de Vinaròs que havien acudit en auxili dels liberals de la població veïna. L’episodi va tindre una profunda repercussió a Vinaròs i es va mantindre durant dècades en la memòria col·lectiva local.
Davant la situació dels liberals d’Alcanar, assetjats per les forces carlines comandades pel general Ramon Cabrera, un contingent de joves de la Milícia Nacional de Vinaròs es va desplaçar fins a la població per prestar-los auxili. L’enfrontament va acabar amb una severa derrota dels milicians vinarossencs i la mort de més de huitanta dels seus membres. Entre els morts es trobava Bartomeu Mayó Sirés, estudiant de Lleis i fill de Francesc de Paula Mayó.
La magnitud de les pèrdues va convertir l’Atac d’Alcanar en un dels episodis més tràgics viscuts pels vinarossencs durant les guerres carlines. En record dels morts, els seus noms van ser inscrits amb lletres daurades a les parets de la sala de sessions de l’Ajuntament de Vinaròs, com a homenatge a aquells que havien mort defensant la causa liberal. Amb el pas del temps, aquestes inscripcions acabaren desapareixent.
La memòria de l’episodi, però, va continuar present. L’any 1961, l’escriptor vinarossenc Pepe Farga lamentava des del setmanari Vinaroz que els noms dels milicians hagueren desaparegut de l’Ajuntament, reivindicant el record d’aquells vinarossencs i la significació que l’Atac d’Alcanar havia tingut en la història local.
Font: Vinaroz, 16-XII-1961.