Atac d’Alcanar

Skip to main content
Imprimir

Nom amb què es coneix el combat del 18 d’octubre de 1835 en què un contingent de la Milícia Nacional de Vinaròs, enviat en auxili dels liberals d’Alcanar durant la Primera Guerra Carlina, va patir una greu derrota davant les forces carlistes comandades per Ramon Cabrera.

El diumenge 18 d’octubre de 1835, els liberals d’Alcanar, assetjats per les forces carlistes de Ramon Cabrera, es refugiaren a l’església i el campanar de la població. La notícia arribà a Vinaròs, on el Batalló de la Milícia Nacional va ser mobilitzat per acudir en auxili dels canareus. Els milicians vinarossencs es dirigiren cap al nord i es concentraren inicialment a les proximitats del riu Sénia.

L’enfrontament amb les tropes de Cabrera acabà en una greu derrota dels vinarossencs. El mateix Cabrera deixà testimoni del combat i de la càrrega efectuada per les seues tropes contra la columna liberal. Les fonts difereixen en el nombre exacte de víctimes vinarossenques, que situen entre 61 i 63 morts. Una notícia publicada en la Gaceta de Madrid el 1838 parla expressament de 63 víctimes.

L’impacte de la tragèdia va perdurar durant dècades en la memòria de Vinaròs. Els noms dels morts van ser inscrits amb lletres daurades al saló de sessions de l’Ajuntament i el camí d’Alcanar va passar a denominar-se carrer dels Màrtirs d’Alcanar. Des de 1839 se celebrà anualment la commemoració dels fets, costum que es va mantindre fins a 1902. Ràfels Garcia els dedicà també el poema Muerte, Lauros y Gloria.

Amb el pas del temps, les inscripcions commemoratives de l’Ajuntament van desaparéixer, però el record de l’Atac d’Alcanar va continuar present en la memòria local. Encara el 1961, Pepe Farga reclamava públicament la recuperació dels noms dels milicians morts i lamentava que les parets del saló de sessions continuaren en blanc.

La llista dels morts era:

Joaquin Ayguals IzcoDomingo Roca Mollet
José Mª Julián BorrásAgustín Bonastre Pauner
Juan Ballester PonsRamón Morezo Frexes
Antonio La Rosa CastellónJuan Bta. Quixal Batiste
Salvador Egea GiménezVicente Mundo Piñana
Isidro Adán LafuenteAntonio Castell Ximeno
Damián Delmás GombauSalvador Zaragozá Albella
Vicente Sales ZaragozáJoaquín Tauró Gascó
Manuel Gisbert LópezCarlos Forner Lacruz
Antonio Balagué FerrerBartolomé Mayó Sirés
Francisco Costes GonzálezJosé Portalés Miralles
Juan Bta. Julbe LlopisJuan Bta. Pascual Mateu
Antonio Gombau BordesGuillermo Doménech Batiste
Pedro Doménech GascóAgustín Nicolau Gimeno
Federico Cros MateuSebastian Ag. Roso Gombau
Agustín Cros MateuFco. Anselm Banasco Corrau
Domingo Esparducer EscuderAgustín Juan Piñol
Pedro Borrás FerrerCristóbal Ortiz Rabasa
Francisco Martí JuanVicente Borrás Ferrer
Bautista Juan GasóBautista Surió Also
Juan Roig PortalsSebastián Mollons Bordes
Miguel BayerriFrancisco Pallarés Reguart
Vicente Belete RoigAgustín Miralles Chaler
Agustín Comes GinerWenceslao Ayza Ramos
Juan Bta. Persiva FerrandoJuan Bta. García Lluch
Agustín Subirat FontanetFrancisco Lluch Miravet
Ramon Riera BorrásFrancisco Escot Bordes
Agustín Safon RoureDomingo Juan Piñol
Agustín Blanchadell PiñolAgustín Gimeno Corrau
Isidro Ramón PugalJuan González
Tomás Zaragozá Albella

Bibliografia

  • BELTRÁN REVERTER, Joan B.; MESEGUER FOLCH, Vicent: L’atac carlista a Alcanar (18 d’octubre de 1835). Vinaròs, 2005. Es un estudio específico del acontecimiento: analiza el ataque, la Milicia Nacional de Vinaròs y las distintas versiones historiográficas del episodio.
  • GÓMEZ SANJUAN, José Antonio: «Los caídos en l’acció d’Alcanar, domingo 18 de octubre de 1835», Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 1987, pp. 75-78. Es particularmente interesante para nosotros porque se centra en los fallecidos.
  • FONELLOSA TORRES, María Antonia: El mito del liberalismo en Vinaròs, consolidación y pervivencia. Associació Cultural Amics de Vinaròs, 2016. Estudia extensamente el episodio y, sobre todo, cómo se construyó posteriormente su memoria en Vinaròs: aniversarios, homenajes, víctimas, etc.
  • RÚJULA, Pedro: Cabrera y compañía. Los jefes del carlismo en el frente del Maestrazgo (1833-1840). Institución Fernando el Católico. Es una fuente moderna muy útil para contextualizar militarmente el episodio: confirma el ataque de Cabrera a Alcanar el 18 de octubre, el refugio de sus defensores en la iglesia y la salida desde Vinaròs de una columna de milicianos nacionales que fue derrotada por los carlistas.
  • RAFELS GARCÍA, José: Muerte, lauros y gloria. València, Imprenta de Ferrer de Orga, 1858. Obra histórica y conmemorativa vinarossenca dedicada a los hechos. Se conserva un ejemplar en el fondo antiguo de la Biblioteca Municipal de Vinaròs.