Josep Ràfels Garcia (Vinaròs, 13 de setembre de 1830 – 29 de març de 1907)
Advocat, polític, escriptor i historiador vinarossenc. Va ser alcalde de Vinaròs, president de la Diputació de Castelló i autor dels Apuntes históricos de Vinaroz.
Va nàixer al carrer de la Platja, actual plaça del Primer de Maig, fill de Josep Ràfels Adell, natural de Culla, i d’Agustina Garcia Lluch, de Vinaròs. Estudià Dret a València i es llicencià en Dret Civil i Canònic. Es va casar amb Teresa Cabadés Ribalta, amb qui va tindre dos fills, Elisa i Josep.
Des de jove desenvolupà una intensa activitat política i administrativa. Va ser alcalde de Vinaròs en 1861 i novament en 1867. Durant el seu primer mandat participà en el salvament i auxili dels nàufrags del llaüt Estrella, actuació per la qual va rebre la Creu de Beneficència. En la seua etapa municipal impulsà diverses iniciatives relacionades amb la modernització de Vinaròs, entre elles les gestions per a la construcció del port, la creació d’un hospital i altres millores de les infraestructures i serveis de la població.
La seua activitat política va superar l’àmbit municipal. El 1875 va ser elegit diputat provincial pel districte de Vila-real, responsabilitat que exercí durant diversos mandats. Va presidir la Diputació de Castelló entre l’1 de gener de 1883 i el 24 de març de 1884 i posteriorment n’ocupà també la vicepresidència. Des d’estes responsabilitats intervingué en nombroses iniciatives d’infraestructures, beneficència i promoció cultural de diferents poblacions de la província.
A Vinaròs participà activament en projectes com l’Asil dels Vells, de la junta del qual va ser president, i en les gestions relacionades amb les comunicacions terrestres, la duana, el port i altres equipaments. També treballà per aconseguir per a Vinaròs el títol de ciutat. En reconeixement a la seua trajectòria va ser nomenat Fill Predilecte de Vinaròs, i el 19 de març de 1895, encara en vida, l’Ajuntament li dedicà l’antic carrer de Càlig o del Pilar.
Paral·lelament desenvolupà una important activitat literària i historiogràfica. Entre les seues obres es troben Muerte, Lauros y Gloria, dedicada als vinarossencs morts en l’Atac d’Alcanar, els drames El corazón de una mora, El dedo de Dios i San Sebastián, i un estudi biogràfic sobre el bisbe vinarossenc fra Rafael Lasala.
La seua principal aportació a la historiografia local són els Apuntes históricos de Vinaroz, manuscrit finalitzat el 1894 i estructurat en quatre volums. Els dos primers constitueixen una secció històrica, des de l’antiguitat fins a 1833; el tercer conté una secció biogràfica amb 47 biografies de vinarossencs il·lustres, i el quart reuneix una extensa col·lecció d’efemèrides. Ràfels enriquí l’obra amb documents, il·lustracions i fotografies originals, algunes de les quals es troben entre les imatges més antigues conegudes de Vinaròs.
El manuscrit no va arribar a publicar-se íntegrament en vida de l’autor. Entre 1908 i 1910 se’n publicaren alguns extractes en la revista San Sebastián. L’Associació Cultural Amics de Vinaròs va editar estos textos el 2008, dins de la col·lecció Biblioteca Mare Nostrum. El manuscrit original, durant molt de temps considerat perdut o de localització desconeguda, va ser identificat per les investigacions de Miquel A. Baila a la Biblioteca Nacional d’Espanya i el 2023 es va donar a conéixer públicament i se’n va facilitar la consulta digital.
Ràfels Garcia va morir a Vinaròs el 29 de març de 1907. La seua activitat política, cultural i historiogràfica i la documentació que va reunir a finals del segle XIX el converteixen en una figura destacada per al coneixement de la història contemporània de Vinaròs.
Bibliografia
RÀFELS GARCIA, Josep: Apuntes históricos de Vinaroz. Manuscrit, 1894, 4 vol. Biblioteca Nacional d’Espanya.
RÀFELS GARCIA, Josep: Apuntes históricos de Vinaroz. Vinaròs: Associació Cultural Amics de Vinaròs, Biblioteca Mare Nostrum, núm. 17, 2008, 135 p.
Apuntes históricos de Vinaroz — Arxiu Municipal de Vinaròs
