Tribut municipal destinat principalment a finançar la construcció de la nova església arxiprestal i les muralles de Vinaròs durant els segles XVI i XVII.
La Sisa era un impost autoritzat per la Corona que gravava determinades compravendes i mercaderies. A Vinaròs consistia en el pagament de sis diners per cada lliura del valor de les cases, heretats o cavalleries que es venien o canviaven, així com de les mercaderies introduïdes a la vila per a la venda. També es cobraven dos diners per cada arrova de farina.
La recaptació es destinava principalment a sufragar grans obres d’interés per a la vila, especialment la construcció de la nova església i de les muralles. La concessió reial s’atorgava inicialment per períodes de deu anys, però fou prorrogada successivament, fet que permeté mantindre el tribut durant un llarg període. En l’arrendament de la Sisa iniciat l’any 1602, per exemple, s’obtingueren 700 lliures.
Una nova pròrroga concedida per Felip III l’any 1610 explica expressament la funció defensiva que havia de tindre la nova església. El document assenyalava que havia de servir perquè els veïns i habitants de la vila pogueren reunir-se i estar protegits en temps de necessitat i davant de les incursions de moros i pirates.
La Sisa permet entendre, per tant, tant el finançament de les principals obres públiques del Vinaròs de l’època com el caràcter de fortalesa amb què fou concebuda l’església arxiprestal, destinada a complir simultàniament funcions religioses i defensives.