Felip III d’Espanya (Madrid, 1578 – Madrid, 1621) va ser rei de la Monarquia Hispànica entre 1598 i 1621. La seua vinculació amb Vinaròs està documentada en diverses ocasions, especialment durant els primers anys del seu regnat.
L’any 1599, amb motiu de l’arribada a Espanya de la seua futura esposa, Margarida d’Àustria, Felip III es va desplaçar des de València fins a Vinaròs per conéixer-la abans del casament. Segons la tradició recollida per diverses fonts, ho va fer de manera discreta, confós entre els cavallers de la comitiva que havien acudit a rebre la futura reina.
Després del casament, celebrat a València, els reis tornaren a passar per Vinaròs. El 12 de maig de 1599, Felip III va concedir des de la vila els títols de comte de Sinarques i comte de Real. L’endemà, 13 de maig, el rei i la reina, juntament amb l’arxiduc i la infanta, s’embarcaren al port de Vinaròs cap a Barcelona en una flota de quaranta-cinc galeres. Este fet consta en el llibre de baptismes de l’Arxiu Parroquial de Vinaròs.
La relació de Felip III amb la vila apareix novament durant el seu regnat en dos episodis importants. L’any 1609, Vinaròs va ser un dels ports utilitzats en l’expulsió dels moriscos, disposada per la monarquia. Un any després, el 1610, el rei va autoritzar la pròrroga del cobrament de la sisa, impost destinat a contribuir a la construcció de la nova església fortificada de Vinaròs, concebuda també com a lloc de refugi de la població davant els atacs marítims.
