Des de finals del segle XIX i durant les primeres dècades del XX es plantejaren diversos projectes ferroviaris destinats a comunicar Vinaròs i el seu port amb les comarques de l’interior d’Aragó. La possibilitat de donar eixida al Mediterrani als productes agrícoles i, especialment, als carbons de les conques mineres aragoneses convertí Vinaròs en possible destinació de diferents línies, cap de les quals arribà finalment a la ciutat.
Un dels projectes més ambiciosos fou el ferrocarril d’Utrillas a Vinaròs, estudiat com una possible eixida marítima per als carbons de les mines turolenques. Es plantejà un recorregut d’uns 135 quilòmetres que, des d’Utrillas, passaria per localitats com Ejulve, Forcall, Morella, Vallibona, Catí, Sant Mateu, Xert i la Jana abans d’arribar a Vinaròs. Les dificultats orogràfiques i, sobretot, els costos de construcció i transport acabaren restant viabilitat al projecte.
També es projectà una línia entre Alcanyís i Vinaròs. L’any 1915 encara es feien gestions per impulsar-la i es documenta un projecte de ferrocarril secundari entre Alcanyís i Vinaròs per la Pobleta, Morella i Xert. El 1916 figurava en el Pla de Ferrocarrils Secundaris amb garantia d’interés, amb una longitud aproximada de 125 quilòmetres, però tampoc arribà a construir-se.
Durant els anys 1915-1919 prengué força igualment el projecte d’un ferrocarril Amposta-Vinaròs. Les poblacions interessades impulsaren negociacions i iniciatives conjuntes i el concessionari arribà a sol·licitar la instal·lació dels raïls sobre el pont de l’Ebre. Malgrat les gestions realitzades, la proposta no prosperà.
Especial importància tingueren també les discussions sobre el ferrocarril de la Val de Zafán, concebut per comunicar el Baix Aragó amb el Mediterrani. Vinaròs defensà durant diferents etapes que la línia arribara fins al seu port, alternativa que competia amb altres possibles eixides al mar. Durant els anys 1920 i 1921 es produïren noves assemblees, comissions i gestions institucionals, però el traçat que acabà prosperant es dirigí cap a Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. La línia arribaria finalment a Tortosa, però mai a Vinaròs.
Estos projectes, tot i no materialitzar-se, mostren la importància estratègica que s’atribuïa al port de Vinaròs com a possible eixida al Mediterrani de les terres del Baix Aragó i de les zones mineres de Terol.