Autoritat judicial existent durant l’Antic Règim i les primeres dècades del segle XIX, amb competències en matèria civil i criminal sobre una determinada demarcació.
A Vinaròs està documentada la figura de l’alcalde major almenys des de principis del segle XIX. L’any 1812 exercia el càrrec Joan Baptista Genovés. Els alcaldes majors actuaven com a jutges de primera instància i podien exercir la seua jurisdicció sobre les poblacions de la demarcació corresponent.
El Reial decret de 21 d’abril de 1834 va establir una nova divisió territorial de les províncies en partits judicials, dins del procés de reorganització administrativa iniciat durant els primers anys del regnat d’Isabel II. Vinaròs va quedar constituït en cap de partit judicial, amb una demarcació que comprenia Vinaròs, Benicarló, Peñíscola, Càlig i Sant Jordi. El nou sistema va comportar progressivament la substitució de les antigues alcaldies majors pels jutjats de primera instància.
L’any 1835 exercia com a alcalde major de Vinaròs Joan Reguart, nomenat durant la regència de Maria Cristina de Borbó en nom de la reina Isabel II. La seua jurisdicció comprenia Vinaròs, Peníscola, Benicarló, Càlig i Sant Jordi, i consta documentalment que va requerir a estes poblacions informació sobre les destil·leries d’aiguardent existents.
La figura de l’alcalde major va quedar també en la memòria popular vinarossenca, com mostra una antiga dita que començava: «Señor Alcalde Mayor, ponga la vara bien tiesa…».