Càrrec auxiliar de l’administració municipal encarregat de representar l’autoritat i col·laborar en el manteniment de l’ordre dins d’un dels sectors en què es dividia la població.
L’any 1818, el capità general de València, Francisco Javier Elío, va ordenar el nomenament d’alcaldes de barri amb la finalitat de col·laborar amb la justícia en la vigilància i persecució dels malfactors. En compliment d’esta disposició, el 9 de desembre de 1818 l’Ajuntament de Vinaròs va dividir la vila en huit barris, set corresponents al nucli urbà i un altre que comprenia el camp.
El primer corresponia al centre de la vila; el segon comprenia els carrers de Sant Francesc i Càlig i els seus voltants; el tercer, la zona de la marina de Santa Magdalena i Sant Josep; el quart, els carrers de Sant Valent, Sant Telm, Sant Tomàs, Santa Rita, Sant Àngel i Santa Anna; el cinqué, Sant Gregori, Sant Sebastià, Ànimes i Sant Pere; el sisé, Sant Cristòfol, Ulldecona, Mare de Déu i Pont; i el seté, Sant Miquel, Santa Mònica, Carme, Romer i Carreró. El huité districte abastava l’exterior de la població, inclosos els molins, les ermites i les cases de camp.
La figura de l’alcalde de barri va perdurar almenys fins a principis del segle XX. El 28 de desembre de 1900 l’Ajuntament encara documentava el nomenament d’un nou alcalde de barri en substitució d’un altre que s’havia absentat. El gener de 1901 es van adquirir, a més, vint petites vares de comandament destinades als alcaldes de barri, testimoni de la continuïtat i del caràcter oficial del càrrec.
Bibliografia
BOVER, P.: «Vinaròs hace un siglo. Enero 1901», Crònica de Vinaròs, 5 de maig de 2001.
