Vinaròs comptà des de finals del segle XIX amb una Zona o Caixa de Reclutament Militar, institució encarregada de gestionar la incorporació al servei militar dels joves procedents d’un ampli territori. La seua instal·lació a la ciutat s’aconseguí gràcies a les gestions del diputat provincial vinarossenc Ràfels García, amb el suport del general Marcelo Azcárraga. Després d’una supressió temporal, el servei fou restablert i l’any 1904 tornava a estar plenament operatiu.
La Zona de Reclutament va ocupar diferents dependències al llarg de la seua existència. Una de les seues seus més destacades fou l’antic Teatre de la plaça de Sant Antoni, construït durant l’etapa de Wenceslao Ayguals de Izco com a alcalde, quan l’activitat teatral de l’edifici ja havia decaigut.
La Caixa de Reclutament núm. 47 comprenia seixanta poblacions i tenia assignats 1.257 reclutes anuals. Dos vegades a l’any se celebraven les revisions mèdiques, que portaven fins a Vinaròs nombrosos joves i familiars procedents de les poblacions de l’interior. Aquesta afluència tenia una notable repercussió sobre el comerç local i reforçava el paper de Vinaròs com a centre de serveis de la comarca.
La presència estable d’oficials i comandaments militars contribuí també a la vida social de la ciutat. Entre els responsables de la institució figuraren, entre altres, els tinents coronels Juan Carrera Remedios, Joaquim Tirado, Ricardo Lillo Roca i Nicolau Pelufo Simó.
La Caixa de Reclutament de Vinaròs fou finalment suprimida el juliol de 1931, en el context de les reformes militars impulsades durant la Segona República.
