El passeig marítim de Vinaròs és un dels principals espais urbans de la ciutat i el resultat d’un llarg procés de transformació i ampliació del front litoral desenvolupat al llarg dels segles XIX i XX. La seua configuració actual no respon a una única actuació, sinó a la successiva urbanització de diferents trams, que han rebut diverses denominacions segons cada època: Marqués de Benicarló, Blasco Ibáñez, Generalísimo, Colom, Sant Pere i Fora del Forat.
Els primers projectes
La voluntat de crear un passeig al front marítim apareix documentada ja l’any 1891, quan es plantejava construir-lo des del carrer de Costa i Borràs fins al carrer d’Ayguals d’Izco, actual carrer de l’Àngel. També es va considerar una alternativa que havia d’unir el carrer de Febrer de la Torre, al costat de la plaça de bous, amb l’estació del ferrocarril.
La construcció i millora del port va modificar progressivament la línia de costa i va deixar una franja de terreny disponible davant de la població. El 9 d’agost de 1918, l’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri de Foment autorització per convertir estos terrenys en passeig marítim. L’autorització estava condicionada a la seua consideració com a terrenys d’utilitat pública, acord que l’Ajuntament va adoptar el 14 de març de 1919.
Abans de la formació del passeig, diferents sectors d’esta franja litoral havien sigut coneguts amb denominacions com carrer de la Platja, Varadero o platja del Fortí.
Del passeig del Marqués de Benicarló al de Blasco Ibáñez
La urbanització efectiva del primer tram es va produir durant la Dictadura de Primo de Rivera. L’any 1928 es va executar el passeig comprés aproximadament entre el moll i el nou grup escolar de Sant Sebastià, construït en la mateixa època.
El nou espai va ser dedicat al Marqués de Benicarló i es va dotar de mobiliari urbà i vegetació. Entre els seus elements més característics es trobava el Banc Biblioteca, decorat amb ceràmica valenciana i concebut alhora com a banc i com a xicotet punt de lectura. En la promoció d’estes actuacions va tindre un paper destacat Joan Ribera Gonell, aleshores ajudant provincial d’Obres Públiques.
Amb la proclamació de la Segona República, el passeig va passar a portar el nom de Vicent Blasco Ibáñez. El canvi de denominació va anar acompanyat d’un acte públic de caràcter republicà i valencianista, i el Banc Biblioteca, que originalment estava dedicat al Marqués de Benicarló, va ser també modificat.
Passeig del Generalísimo
Després de l’entrada de les tropes franquistes a Vinaròs, el 15 d’abril de 1938, el passeig va passar a denominar-se passeig del Generalísimo, nom que va conservar durant el franquisme i els primers anys de la Transició.
El 5 de març de 1980, l’Ajuntament va acordar recuperar per a este tram la denominació de passeig de Blasco Ibáñez.
Passeig de Colom
L’any 1956, durant l’alcaldia de Ramon Adell, el passeig es va prolongar cap al nord des de l’antic grup escolar de Sant Sebastià. La nova explanada es va urbanitzar amb voreres, palmeres i bancs i va coincidir amb la instal·lació del Monolito, monument commemoratiu de l’entrada de les tropes franquistes a Vinaròs.
Este nou sector va consolidar la denominació de passeig de Colom. El nom de Colom, però, tenia un precedent anterior: en sessió municipal del 17 d’octubre de 1919 ja s’havia acordat donar el nom de carrer de Colom a una ampla franja de terreny guanyada a la mar entre el moll i la plaça de Sant Telm.
Amb el temps, la denominació va quedar vinculada al tram del passeig situat al nord de l’antic grup escolar de Sant Sebastià.
Passeig de Sant Pere
La prolongació del passeig marítim cap al nord va arribar fins a l’antic barri de Sant Pere, conegut popularment com Fora el Forat, un barri mariner format principalment per famílies vinculades a les activitats de la mar. Els seus habitants eren coneguts popularment com els forinyos.
En sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965 es va acordar donar el nom de carrer de Sant Pere a la zona final del passeig. Poc després començaria una profunda transformació d’este sector del front marítim: l’enderrocament de l’antic barri es va iniciar l’1 de juliol de 1966, durant l’alcaldia de Francisco José Balada, i el seu espai va ser ocupat progressivament per la prolongació del passeig i per noves edificacions residencials.
D’esta transformació sorgiria el passeig de Sant Pere, continuació cap al nord del passeig de Colom. La desaparició de l’antic barri mariner va modificar completament la fesomia d’este sector del litoral, que passaria de conservar un teixit de cases modestes i carrers estrets a formar part del nou front urbà i residencial de Vinaròs.
A començaments del segle XXI, el passeig de Sant Pere quedaria integrat, juntament amb els passejos de Blasco Ibáñez i Colom, en la gran remodelació i conversió en zona de vianants del front marítim.
Passeig de Fora del Forat
Denominació tradicional d’una zona situada fora de l’antic recinte emmurallat. El topònim està documentat almenys des del segle XVIII i la tradició popular el relaciona amb un forat o pas existent a l’antiga muralla que permetia comunicar el nucli urbà amb este sector. Els seus habitants eren coneguts popularment com els forinyos.
La prolongació definitiva del passeig cap al nord es va materialitzar amb la urbanització del passeig de Fora del Forat, sobre l’espai pròxim a l’antic barri i a la platja del mateix nom. El 15 de febrer de 1995 l’Ajuntament va acordar oficialment esta denominació per al nou tram, d’uns 310 metres de longitud, que va ser inaugurat el 17 de febrer.
L’actuació va configurar un passeig d’uns 37 metres d’amplària i va incorporar zones enjardinades i una important plantació de palmeres. Les primeres, procedents d’Egipte, van haver de ser substituïdes en bona part poc després. L’obra va incloure també la transformació del front de la platja i la construcció d’un espigó, consolidant la continuïtat del passeig marítim fins a la desembocadura del riu Cervol.
La remodelació del passeig marítim
A començaments del segle XXI es va plantejar una profunda remodelació del front marítim urbà de Vinaròs. El projecte va ser objecte d’un concurs nacional convocat l’any 2004, guanyat per l’equip de Guallart Architects, encapçalat pels arquitectes Vicente Guallart i Maria Díaz. Les obres van començar l’any 2007 i les diferents fases de la intervenció es van desenvolupar durant els anys següents.
La proposta partia d’una idea principal: recuperar el passeig marítim com un gran espai públic de prioritat per als vianants i reforçar la relació directa entre la ciutat i la mar. Fins aleshores, bona part del passeig estava ocupada pel trànsit i l’aparcament de vehicles.
Per aconseguir la seua conversió en zona de vianants es va reorganitzar la circulació rodada. En els sectors on la trama urbana ho permetia, el trànsit es va desviar pels carrers paral·lels al front marítim. En el tram on això no era possible es va construir un túnel subterrani de 291 metres, que va permetre eliminar de la superfície una part important del trànsit.
Una altra de les decisions fonamentals va ser eliminar la barrera física que separava el passeig de la platja. Es va desmuntar part de l’antiga estructura marítima situada entre les platges del Fortí i Fora del Forat i es va suprimir el mur de formigó, buscant una relació visual i física més directa amb la mar. El desnivell es va resoldre mitjançant graderies i plataformes que permeten seure i contemplar el litoral.
El projecte va establir una cota pràcticament contínua al llarg del passeig, reforçant la seua horitzontalitat en paral·lel a la línia de l’horitzó marítim. En la urbanització es van combinar diferents paviments i materials, entre els quals destaca la pedra de la Sénia.
Les fases 3 i 4, finalitzades l’any 2011, van afectar uns 590 metres de la façana marítima de la platja del Fortí. A més del túnel i de la remodelació del passeig, les obres van incloure la reordenació dels vials i la construcció d’un nou col·lector entre el carrer de Sant Pasqual i el riu Cervol.
La intervenció va transformar substancialment la imatge i el funcionament del front marítim. Els passejos de Blasco Ibáñez, Colom i Sant Pere van quedar integrats en un espai públic continu, majoritàriament per a vianants i obert visualment cap a la mar.