A finals de 1909, la construcció d’un pantà al riu Cervol es convertí en una de les principals aspiracions de Vinaròs. El projecte es plantejava com una possible solució per afavorir el regadiu i contribuir a la recuperació d’una economia local que travessava moments difícils. La revista San Sebastián es feu ressò àmpliament de les gestions realitzades per impulsar-lo.
L’alcalde Felip Ferrer Flos havia rebut una carta del ministre de Foment, Rafael Gasset, encoratjant l’Ajuntament a continuar els treballs perquè la construcció del pantà poguera arribar a materialitzar-se. Davant d’esta possibilitat es convocaren les autoritats, els principals propietaris i diferents entitats locals, que acordaren constituir una junta encarregada de promoure el projecte i gestionar els suports necessaris.
Entre les personalitats a les quals Vinaròs demanà ajuda es trobava el sociòleg Manuel Sales i Ferré, nascut a Ulldecona i estretament vinculat a Vinaròs, on estiuejava habitualment i on moriria poc després. També es buscà el suport de l’enginyer Hermenegildo Gorria i d’altres autoritats. Sales i Ferré contestà favorablement a la petició i manifestà el seu interés per impulsar el projecte.
El vinarossenc Joan Ribera Gonel, ajudant d’Obres Públiques de la Diputació, treballà també activament en la iniciativa. No obstant això, anys després reconeixeria en les seues memòries que mai havia confiat realment en la viabilitat de l’obra. Malgrat les gestions i les expectatives que despertà, el pantà del riu Cervol no arribà a construir-se.