La línia de ferrocarril València-Barcelona arribà a Vinaròs durant la construcció del tram entre Castelló i Ulldecona, inaugurat el 12 de març de 1865 per la societat Ferrocarriles Valencianos, propietat de Josep Campo, marqués de Campo. El trajecte tenia 80,562 quilòmetres i constituïa un pas fonamental per completar la comunicació ferroviària entre València, Tarragona i Barcelona. Poc abans s’havien instal·lat els ponts metàl·lics sobre el riu Cervol i els barrancs de la Barbiguera i Aiguaoliva. El color produït per l’oxidació del primer va fer que popularment fora conegut com el pont Roig. Posteriorment, estos ponts serien substituïts per estructures d’obra.
El ferrocarril adquirí prompte una notable importància per al transport de vi i altres mercaderies. La seua explotació no estigué exempta de problemes: el 1882, el setmanari local El Mediterráneo recollia les queixes dels veïns pels retards en la facturació dels bocoi de vi que esperaven durant dies per ser transportats.
Estacions i baixadors
Vinaròs arribà a comptar amb tres punts ferroviaris de passatgers. La primera estació era un edifici més modest que el posterior. Davant les seues deficiències es reclamà repetidament una nova estació, construïda aproximadament entre 1915 i 1916. A esta se sumaren l’abaixador de les Planes Altes, posat en servei l’agost de 1958, i l’abaixador d’Alcanar, situat dins del terme municipal de Vinaròs. Els dos desaparegueren amb les posteriors transformacions i modernització de la línia.
Passos a nivell i guardabarreres
Durant dècades, la línia travessava nombrosos camins i carreteres del terme mitjançant passos a nivell. Els guardabarreres s’encarregaven, de dia i de nit, de baixar manualment les barreres quan s’aproximaven els trens. Alguns vivien amb les seues famílies en xicotetes casetes situades al costat de la via i utilitzaven banderes roges i fanals per senyalitzar el pas dels combois.
Altres encreuaments no disposaven de guarda i únicament estaven advertits amb senyals de «Paso sin guarda» i «Atención al tren», circumstància que comportava un considerable risc. Durant la Segona República se suprimiren alguns guardabarreres, entre ells els dels passos pròxims al pont del Cervol i els camins de Càlig i Rossell. Altres punts especialment transitats eren els de Sant Gregori, prop del cementeri, i el de la carretera de Morella.
Modernització de la línia
Els passos a nivell anaren desapareixent especialment durant la dècada de 1970, substituïts per passos elevats. Posteriorment arribaren l’electrificació i la construcció de la doble via. Les obres del tram entre Orpesa i Alcanar foren autoritzades per l’Ajuntament de Vinaròs el 12 de juliol de 1988 i la nova infraestructura fou inaugurada pel ministre Josep Borrell el 3 de febrer de 1993.
L’any 1996 començà a circular per este corredor el servei Euromed, destinat a les comunicacions ferroviàries d’alta velocitat del litoral mediterrani. A finals de la dècada de 1990 es completà també progressivament el tancament de la línia mitjançant un vallat de protecció.
