El 23 de desembre de 1759 foren soterrats a Vinaròs diversos presidiaris morts en un naufragi ocorregut davant de la desembocadura del riu Cervol. El succés havia tingut lloc durant la nit, enmig d’una gran foscor que impedí als mariners determinar amb exactitud on es trobaven, i l’embarcació acabà destrossada.
Un testimoni de l’època relata la situació especialment dramàtica dels presidiaris que viatjaven encadenats amb grillons i que, en produir-se el naufragi, no pogueren abandonar l’embarcació. Des de terra s’escoltaren les seues veus demanant misericòrdia mentre resultava impossible auxiliar-los.
Un dels presidiaris aconseguí sobreviure i arribar fins al camí d’Alcanar, des d’on pogué donar notícia del que havia succeït. Els cossos de les víctimes anaren apareixent posteriorment a la mar i foren soterrats a Vinaròs. La documentació assenyala que no se’n pogueren conéixer els noms perquè els papers de l’embarcació s’havien perdut en el naufragi.
El relat constitueix un dels testimonis més antics conservats sobre els naufragis ocorreguts davant de la costa de Vinaròs i, particularment, sobre la perillosa situació dels presidiaris transportats per mar durant el segle XVIII.