La Comandància Militar de Vinaròs era l’organisme encarregat del comandament de les tropes establides a la ciutat, amb una funció diferent de la posterior Zona de Reclutament Militar. La seua existència està especialment vinculada al segle XIX i a les guerres carlines, quan les poblacions de major importància comptaven amb tropes permanents per garantir el control i la defensa del territori.
A Vinaròs hi hagué estacionat un batalló sota les ordres d’un comandant, càrrec que podia ser exercit per militars de diferent graduació. Entre els responsables coneguts figura el brigadier Villacampa i, durant els anys 1873-1874, el coronel Diego Navarro. Un altre dels més recordats fou Ángel Dozal, procedent de la Comandància de Peníscola, a qui durant un temps es dedicà el carrer de Sant Francesc.
La Comandància continuà existint després de l’establiment de la Zona de Reclutament Militar, ja operativa el 1904. L’any 1909 apareix al seu front Josep Delgado i, el 1924, exercia com a comandant Josep del Pozo, pare del vinarossenc Josep del Pozo Pérez, que arribaria a ser capità general de València.
La institució exercia també funcions de control pròpies de l’autoritat militar. A principis de 1924, el comandant Ricardo Lillo va censurar la revista local San Sebastián, alguns exemplars de la qual apareixen segellats amb la inscripció «Comandancia Militar. Vinaroz».