Conflicte bèl·lic que afectà profundament Vinaròs entre juliol de 1936 i abril de 1938, quan la ciutat fou ocupada per les tropes franquistes, encara que la guerra continuà a la resta d’Espanya fins a l’abril de 1939.
L’esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, alterà en pocs dies la vida quotidiana de Vinaròs. El diumenge 19 encara es van celebrar amb normalitat els actes religiosos, però immediatament després es va suspendre el culte i començaren les confiscacions i la persecució religiosa. L’Ajuntament va perdre progressivament capacitat de control davant dels comités i les organitzacions polítiques i sindicals que adquiriren protagonisme durant els primers mesos del conflicte.
Una de les conseqüències més greus d’aquells primers moments va ser la destrucció d’una part important del patrimoni religiós i artístic de la ciutat. Els retaules, imatges i ornaments de l’església arxiprestal i d’altres temples van ser destruïts o cremats, així com bona part del ric arxiu parroquial i nombrosos protocols notarials. També desaparegueren l’orgue de l’arxiprestal, diverses obres pictòriques, les imatges antigues dels patrons i altres peces de considerable valor artístic. Una part de l’orfebreria parroquial, entre la qual hi havia la relíquia de Sant Sebastià, la custòdia de Santalínea, el Lignum Crucis i la creu processional, va poder ser amagada i recuperada després de la guerra. Els llibres dels registres parroquials, els coneguts Quinque Libri, també aconseguiren salvar-se.
Els edificis religiosos van ser requisats i destinats a altres usos. L’església arxiprestal fou ocupada per organitzacions sindicals; Sant Agustí es convertí en seu de la Federació de Treballadors de la Terra; Sant Francesc serví com a dependència d’intendència, i el convent de la Divina Providència fou utilitzat per allotjar refugiats. També es requisaren vehicles, embarcacions, cinemes, tallers, forns i altres propietats particulars. A partir de l’estiu de 1936 arribaren a Vinaròs refugiats procedents d’altres zones afectades per l’avanç de la guerra.
La violència política i religiosa ocasionà nombroses víctimes. Diversos sacerdots vinarossencs van ser detinguts i assassinats, entre ells l’arxiprest mossèn Pasqual Bono, empresonat primer a Vinaròs i posteriorment traslladat a Castelló. També van morir persones vinculades o identificades amb la dreta, mentre que altres van ser empresonades. A més, al terme de Vinaròs foren assassinades persones procedents de poblacions veïnes. Després de l’ocupació franquista, la repressió canvià de signe i afectà persones vinculades a organitzacions i institucions republicanes.
La guerra transformà també la vida quotidiana. L’escassetat d’aliments obligà a controlar i racionar productes bàsics, mentre que el Consell Municipal acordà el gener de 1937 l’emissió de moneda local davant la falta de moneda fraccionària. Els bitllets vinarossencs, de 50 cèntims i una pesseta, van ser dissenyats per Francesc Vaquer, «Chaldy». També s’emetiren segells destinats a recaptar fons relacionats amb l’esforç de guerra.
La situació es va agreujar amb els bombardejos aeris i navals. La població disposava de diferents refugis, entre els quals els habilitats al campanar i a l’església arxiprestal, mentre que també es projectaren altres construccions defensives. Al llarg de la costa es bastiren nius de metralladores, alguns dels quals han arribat fins als nostres dies. Especialment durant els primers mesos de 1938, els atacs aeris ocasionaren morts, ferits i la destrucció de diversos edificis.
Durant el març i l’abril de 1938, després de la ruptura del front d’Aragó, les tropes franquistes avançaren ràpidament cap al Mediterrani. Davant la proximitat del front i la intensificació dels bombardejos, moltes famílies vinarossenques abandonaren el nucli urbà i es refugiaren a les casetes de camp. Les tropes republicanes en retirada travessaven el terme en direcció nord mentre les autoritats locals abandonaven la població.
El 15 d’abril de 1938, Divendres Sant, les tropes franquistes entraren a Vinaròs i arribaren a la costa mediterrània. L’operació va tenir una enorme importància estratègica, ja que dividí en dos el territori controlat per la República i deixà Catalunya separada de la zona republicana central i meridional. L’arribada al mar fou àmpliament difosa per la propaganda i la premsa de l’època i ha deixat un abundant testimoni fotogràfic.
L’ocupació comportà un canvi immediat de les autoritats i dels símbols polítics. Es restablí el culte catòlic, començà la reorganització de la parròquia i s’habilitaren dependències per als nous usos militars. Al mateix temps s’iniciaren detencions i empresonaments de persones vinculades al règim republicà i a les organitzacions d’esquerres. Vinaròs es convertí, a més, en una plaça d’interés militar per la situació del seu port. Durant els mesos següents s’hi instal·laren hospitals militars i diverses unitats navals utilitzaren les instal·lacions portuàries.
Encara que per a Vinaròs el front havia desaparegut l’abril de 1938, la guerra continuà durant quasi un any. La ciutat quedà integrada en la zona franquista i inicià un llarg període de reconstrucció material, reorganització institucional i repressió política. Les conseqüències humanes, socials i patrimonials del conflicte marcaren profundament diverses generacions de vinarossencs.
