Relíquia del patró de Vinaròs, donada a la vila l’any 1610 pel comte de Benavente i conservada en un valuós reliquiari de plata sobredaurada.
La relíquia de Sant Sebastià, consistent en un fragment d’os d’un dit del màrtir, arribà a Vinaròs l’any 1610. La seua procedència està relacionada amb Juan Alonso Pimentel de Herrera, comte de Benavente, que havia estat virrei de Nàpols, en una època en què des d’Itàlia arribaren a Espanya nombroses relíquies procedents de les catacumbes i altres llocs vinculats als primers màrtirs cristians.
El comte de Benavente havia conservat la relíquia en l’oratori del seu palau de Valladolid. El 28 de setembre de 1610 feu redactar un document que n’acreditava l’autenticitat i la donació a Vinaròs. La relíquia i el document foren traslladats posteriorment al Real de València, on el 4 de desembre del mateix any se’n feu càrrec mossèn Rafael Morell, acompanyat del comanador de Vinaròs, Onofre de Blanes.
Mossèn Rafael Morell la portà a Vinaròs i la deposità, juntament amb el document d’autenticitat, en mans del rector Joan Sancho i dels representants de la vila, entre els quals figuraven el justícia Baptista Pumanyer i els jurats Bernat Roca i Miquel Piera. A partir d’aquell moment, la relíquia quedà estretament vinculada a la devoció dels vinarossencs pel seu patró.
La peça es conserva en un reliquiari de plata sobredaurada, d’estil gòtic flamíger i datat a principis del segle XVII. Mossèn Manuel Milián el relacionà amb els orfebres de Sant Mateu, identificant al peu el punxó d’aquesta població. Sobre l’espai destinat a la relíquia apareix una petita imatge de sant Sebastià i, al revers, la inscripció: «ESTA RELIQUIA DE S. SEBASTIA DONA LO CONDE DE BENAVENT AÑ 1610».
Amb motiu del tercer centenari de l’arribada de la relíquia, l’any 1910, Vinaròs celebrà importants festes commemoratives i el reliquiari fou novament daurat al foc a València pels artistes italians Blai i Aleix Jaunino.
Al voltant de l’arribada de la relíquia es formaren posteriorment diverses tradicions i relats de caràcter devocional, especialment relacionats amb perills i successos marítims. La documentació conservada, però, situa la seua incorporació al patrimoni religiós de Vinaròs en la donació efectuada pel comte de Benavente l’any 1610.
