Antic càrrec musical de Vinaròs vinculat a l’església arxiprestal de l’Assumpció, que reunia les funcions de mestre de música, director i organista.
El Mestre de Capella fou durant segles una figura de reconegut prestigi en la vida religiosa i musical de Vinaròs. Es tractava d’un càrrec de caràcter municipal al qual s’accedia després de superar unes exigents oposicions i que estava estretament vinculat al culte de l’església arxiprestal.
Entre les seues obligacions figuraven tocar l’orgue en les principals cerimònies religioses, dirigir la capella de música, ensenyar als alumnes i compondre determinades peces per a les celebracions de cada any. Aquesta acumulació de funcions explica que en la documentació històrica els seus titulars apareguen també com a organistes o «mestres d’orgue i capella».
Entre els músics documentats al servei de l’Arxiprestal figuren mossèn Francesc Prima (1594); Jaume Sabater o Çabater (1659-1678); mossèn Josep Doménech (documentat des de 1694 fins a 1738); Manuel Serranía (1738-1750); Josep Antoni Planelles; Francesc Climent; Francesc Josep Ortí (†1763); mossèn Antoni Puchol (1799); Mariano Ledesma, que posteriorment passà a Sevilla i a la Capella Reial de Madrid; Ramon Gomis (1806); fra Jaume Ferrer, de Cervera, provisional; Josep Bonau, de Barcelona, documentat des de 1809; Martí Molés, provisional el 1819; Lleó Molés, interí el 1852; Sebastià Sastre (1852); fra Agustí Antolín, documentat a mitjan segle XIX; Geroni Perera (1862), i Francesc Argemí Casamada, documentat el 1852 i entre 1862 i 1887.
Francesc Argemí Casamada, pare del poeta vinarossenc del mateix nom, fou el darrer Mestre de Capella de Vinaròs, en extingir-se el càrrec a finals del segle XIX.
La desaparició del Mestre de Capella no comportà, però, la de l’organista de l’Arxiprestal, càrrec que continuà existint de manera independent. Entre els organistes posteriors es documenten Julià Sanz i Francesc Tapbioles Pinós (1887); Josep de Abaria i Munt, que apareix com a organista en el cens de 1910; mossèn Joan Baptista Juan Banasco, documentat entre 1910 i 1917 i novament durant la dècada de 1920; mossèn Manuel Calduch Rovira (1917-1918); mossèn Antoni Brau Roso, documentat des de 1920; mossèn Vicent Enrique i Tarancón (1930-1933), i mossèn Vicent Bellés (1933).
La continuïtat d’aquestes figures al llarg de més de tres segles evidencia la importància de la tradició musical de l’Arxiprestal de Vinaròs, estretament relacionada amb la història dels diferents orgues que posseí el temple.