Tradició historiogràfica segons la qual Miguel de Cervantes Saavedra hauria passat per Vinaròs l’any 1571 abans d’embarcar cap a Itàlia, una estada que no ha pogut ser documentada.
La vinculació de Cervantes amb Vinaròs procedeix principalment dels Apuntes Históricos de Ràfels Garcia, publicats parcialment en la revista San Sebastián els anys 1909 i 1910. Segons aquest autor, el 7 de juny de 1571 arribà a Vinaròs l’armada comandada per Gil de Andrade per embarcar diverses companyies dels terços castellans, entre les quals es trobava la del capità Diego de Urbina, on hauria estat allistat Cervantes.
Ràfels Garcia relacionava aquest suposat itinerari amb un passatge de Los trabajos de Persiles y Sigismunda en què Cervantes menciona Vila-real. Tanmateix, l’obra no fa cap referència a Vinaròs i Joan Manuel Borràs Jarque ja qüestionà aquesta interpretació. Tampoc els autors i conferenciants locals que posteriorment tractaren la possible estada han aportat documentació que permeta confirmar-la.
Existeix igualment una tradició que situa Cervantes l’any 1568 a l’ermita de la Font de la Salut de Traiguera, acompanyant el cardenal Giulio Acquaviva, recollida per Joan Ferreres i Daniel Llatje a partir d’informacions de mossén Manuel Milián.
Per tant, el possible pas de Miguel de Cervantes per Vinaròs continua sent una hipòtesi de la historiografia local, sense acreditació documental coneguda.