Raquel Forner (Buenos Aires, 22-IV-1902 – 10-VI-1988)
Artista visual argentina. Pintora, dibuixant i gravadora, filla de Manuel Forner Miralles, nascut a Vinaròs, i de Josefa Escudero Osákar, originària de la regió de Navarra.
Es tenen registrades almenys dues visites de Raquel Forner a Vinaròs. La primera tingué lloc l’any 1915, entre maig i desembre, en un viatge que significà per a l’artista el descobriment de la seua vocació artística. La segona visita fou l’any 1929, en un moment clau per al seu desenvolupament pictòric: passava llargues temporades a París, on assistia a classes en els tallers més prestigiosos de la vanguarda europea. Tot i això, amb la seua família trobaren temps per visitar Vinaròs. La seua arribada es menciona en un número de la revista San Sebastián del 28 de juliol, i el periòdic Heraldo de Vinaroz, en la seua edició de l’11 d’agost, li dedicà una doble pàgina lloant les seues obres i destacant la importància que tenia per al poble vinarossenc.
Raquel Forner estudià a la Acadèmia Nacional de Belles Arts d’Argentina, on obtingué el títol de professora de dibuix el 1922. Durant la dècada de 1920 va realitzar nombroses exposicions en salons i espais culturals de Buenos Aires, algunes de les quals foren esmentades per la revista vinarossenca San Sebastián. Per exemple, es conserven articles sobre les seues obres Mis Vecinas (1924) i Un judío (1927).
A partir de la dècada de 1930, l’artista començà a treballar per sèries. En relació amb Vinaròs, és fonamental la primera d’aquestes, titulada “España” (1937-1939). Consta de tretze pintures que reflecteixen el sofriment de la població civil, ciutats en ruïnes i la desolació sota cels tempestuosos. Un fet que podria haver impulsat aquesta temàtica fou l’execució del seu oncle patern, el capellà Sebastià Forner Miralles, el 12 d’agost de 1936. Fins aleshores, aquell havia sigut un gran any per a Raquel, ja que recentment s’havia casat amb l’escultor argentí Alfredo Bigatti.
Després de la sèrie España, Forner desenvolupà altres col·leccions: El Drama (1939-1946), Las Rocas (1947-1948), Las Banderías, La Farsa i Los Estandartes (1948-1952), El Lago (1953-1954), El Apocalipsis (1954-1956), Piscis (1956-1957) i les anomenades Sèries de l’Espai, en les quals treballà durant pràcticament els últims trenta anys de la seua vida. Dins d’aquest conjunt s’hi subdivideixen grups d’obres amb els noms següents: Las Lunas (el seu moment més proper a l’abstracció, entre 1957 i 1963), Los que vieron la Luna, Los Astronautas, Los Laberintos, Los Terráqueos, Mutaciones Espaciales, Del Espacio, Grandes Mutantes, Los Mutantes i Apocalipsis en Planeta Tierra.
En aquells anys, Forner mostrà una gran passió per l’espai exterior. La desesperança de les seues primeres sèries es transformà en una nova esperança projectada més enllà del pla terrestre, donant forma als seus Astroéssers, protagonistes de les seues teles.
Guanyadora de múltiples premis nacionals i internacionals, exposà a les principals ciutats del món. Un dels punts més destacats de la seua carrera fou l’obra “Origen de una Nueva Dimensión” (1982), un oli de 230 × 510 cm creat per a l’edifici de l’Organització d’Estats Americans (OEA) a Washington.
El mateix any, 1982, fundà la Fundació Forner-Bigatti a la seua casa-taller d’estil racionalista, construïda el 1937 per l’arquitecte Alejo Martínez, situada al barri de San Telmo, al cor de Buenos Aires. Allí visqué Alfredo Bigatti fins a la seua mort el 1964, i la mateixa Raquel Forner fins al seu decés el 1988. Actualment, la Fundació pot visitar-se i s’encarrega de preservar i difondre el llegat del matrimoni d’artistes.
Text realitzat per: Tamara Siminkowich (octubre 2025)
