Josep Maria Bover Oliver (Vinaròs, 15-VII-1877 – Sant Cugat del Vallès, 22-X-1954)
Religiós jesuïta, teòleg, biblista i escriptor de prestigi internacional. Especialista en Sagrades Escriptures i mariologia, va ser considerat un dels grans estudiosos bíblics espanyols de la primera meitat del segle XX i autor d’una extensa producció científica i religiosa.
Va iniciar els estudis eclesiàstics al Col·legi de Sant Josep de Tortosa, sota la direcció espiritual de mossèn Manuel Domingo i Sol, i continuà la seua formació a Roma. L’any 1895, als divuit anys i sent ja doctor en Filosofia, va ingressar al noviciat jesuïta de Veruela. Després d’exercir com a professor d’Humanitats i Literatura a Tortosa i de Gramàtica a Veruela, va estudiar Teologia a Tortosa entre 1907 i 1911 i va ser ordenat sacerdot l’any 1910. El 2 de febrer de 1913 va fer la professió solemne dels seus vots.
Des del curs 1912-1913 va ocupar la càtedra de Sagrada Escriptura del Col·legi Màxim de Sant Cugat del Vallès, vinculació acadèmica que mantindria durant bona part de la seua vida. Entre 1919 i 1921 va impartir Teologia Bíblica a la Universitat Gregoriana de Roma i posteriorment exercí també com a prefecte d’Estudis de la Província d’Aragó de la Companyia de Jesús. Una part important de les seues investigacions es va centrar en la figura i els escrits de sant Pau.
El seu prestigi el portà també als estudis mariològics. Va treballar en aquest camp al costat d’altres destacats especialistes de l’època i desenvolupà una extensa producció sobre la figura de la Mare de Déu. Paral·lelament, amb Francesc Cantera i Teófilo Ayuso participà en treballs de traducció i estudi dels textos bíblics grecs, hebreus i arameus, vinculats a la publicació de la Biblia Políglota.
L’expulsió dels jesuïtes d’Espanya l’any 1932 el portà temporalment a Holanda. Allí, el 1933, va patir un despreniment de retina que l’obligà a interrompre durant un temps la docència. Va ser operat a Münster i posteriorment continuà el tractament amb l’oftalmòleg Ignasi Barraquer a Barcelona, fet que li permeté reprendre la seua activitat acadèmica.
La seua producció bibliogràfica va ser extraordinàriament extensa i algunes de les seues obres assoliren nombroses edicions. Entre els seus principals treballs figuren Jesús (1916), Epístolas dominicales (1923), De la Meditación a la Contemplación según San Ignacio (1930), Las Epístolas de San Pablo (1940), San Pablo Maestro de la Vida Espiritual (1941), La Vulgata en España (1941), Concordia Evangélica (1942), El Evangelio de N. S. Jesucristo (1943), Teología de San Pablo (1946), La Asunción de María (1947), Sagrada Biblia (1947) i Nuevo Testamento (1948), entre moltes altres.
La seua obra bíblica va continuar tenint projecció després de la seua mort. El jesuïta i papiròleg tortosí Josep O’Callaghan Martínez (1922-2001), vinculat també a Sant Cugat del Vallès, va treballar posteriorment sobre el llegat de Bover. L’any 1977 es publicà el Nuevo Testamento Trilingüe, associat als noms de Bover i O’Callaghan, continuant i actualitzant el treball bíblic desenvolupat pel vinarossenc.
Bover va mantindre sempre el vincle amb la seua ciutat natal. Ja l’any 1909 publicà a la revista San Sebastián una biografia del pare Joan Baptista Miralles, que posteriorment recolliria Borràs Jarque en la seua Història de Vinaròs. Va morir a Sant Cugat del Vallès el 22 d’octubre de 1954, després d’haver dedicat pràcticament tota la seua vida a la docència, la investigació i l’estudi de les Sagrades Escriptures.
