Publicació periòdica vinarossenca fundada i dirigida per l’arxiprest mossèn Pasqual Bono. De caràcter principalment religiós, va tindre una llarga trajectòria durant les primeres dècades del segle XX i constitueix una important font documental per al coneixement de la societat i la vida quotidiana del Vinaròs de l’època.
Els antecedents de la publicació es troben en una revista infantil anterior a 1908. Amb motiu de les celebracions del centenari de l’arribada de la Relíquia de Sant Sebastià, l’abril de 1908 adoptà el nom de San Sebastián, sota la direcció de l’arxiprest mossèn Pasqual Bono. Aquesta primera etapa es va prolongar fins al 22 de gener de 1910.
La revista va reprendre posteriorment la publicació i, des de 1913 fins al juliol de 1936, va mantindre una presència continuada en la vida local, primer amb periodicitat quinzenal i després setmanal, amb eixida habitual els diumenges. La seua publicació va quedar interrompuda amb l’esclat de la Guerra Civil.
San Sebastián tenia una orientació principalment religiosa i catòlica, encara que les seues pàgines abordaven també qüestions polítiques i socials des d’una perspectiva conservadora, especialment crítica amb els moviments i governs d’esquerres. Al mateix temps, dedicava una considerable atenció a les notícies de Vinaròs, descrivint esdeveniments, persones, celebracions i aspectes de la vida quotidiana que la converteixen actualment en una valuosa font per a la història local.
La publicació incorporava també il·lustracions i fotografies. Les primeres portades de la primera època comptaren amb dibuixos de Ràfels Cabadés, als quals seguiren treballs d’A. Cerveto, de Tortosa. En diferents moments va ser impresa fora i dins de Vinaròs: els anys 1914 i 1915 es realitzava a la impremta del Noticiero Castellonense, mentre que el 1916 consta la seua impressió a la Impremta Delmàs de Vinaròs.
Durant determinats períodes va estar sotmesa a censura prèvia militar. Alguns exemplars conserven el segell de la Comandància Militar o la signatura del tinent coronel Ricardo Lillo, especialment durant la Dictadura de Primo de Rivera.
Coneguda popularment com «la revisteta», San Sebastián arribava també als nombrosos vinarossencs residents fora de la població. S’enviaven exemplars a Río Cuarto i Buenos Aires, a l’Argentina, i a Barcelona, així com a destinacions més llunyanes com Califòrnia i Manila. La revista contribuïa així a mantindre els vincles entre Vinaròs i les seues comunitats emigrades.
La seua extensa crònica de la vida local fa de San Sebastián una de les principals fonts hemerogràfiques per estudiar el Vinaròs del primer terç del segle XX.
