Rafael Martí de Viciana (Borriana, 1502 – València, 1582)
Historiador i cronista valencià, autor de la Crònica de la ínclita i coronada ciutat de València i del seu regne, una de les principals fonts per al coneixement del Vinaròs del segle XVI.
Nascut a Borriana en el si d’una família acomodada, Rafael Martí de Viciana va ser notari, escriptor i historiador. La seua principal obra és la Crònica de la ínclita i coronada ciutat de València i del seu regne, publicada en diverses parts durant el segle XVI. En la tercera part, impresa el 1564, va deixar una extensa i valuosa descripció de Vinaròs, que permet conéixer la població, les fortificacions, l’economia, la navegació, la defensa, la religiositat i la societat vinarossenca d’aquell moment.
Viciana descriu Vinaròs com una vila emmurallada, de planta aproximadament quadrada, amb torres, baluards i fossat, formada per unes 400 cases. Destaca especialment la seua capacitat defensiva, amb peces d’artilleria, arcabussos i uns cinc-cents hòmens aptes per al combat. Relata amb detall l’atac protagonitzat el 17 d’agost de 1545 per una esquadra turca de tretze galeres, que va bombardejar la població durant hores sense aconseguir prendre-la. També recorda l’enfrontament de 1566, quan forces vinarossenques van acudir contra els turcs desembarcats al terme de Benicarló.
La Crònica proporciona igualment una magnífica imatge de l’activitat econòmica de la vila. Parla de grans extensions de vinya, oliveres i garroferes, de més de quatre-cents pous amb sénies, de la pesca i d’una important activitat marítima i comercial. Viciana destaca l’existència de mestres experts en la construcció de tota classe d’embarcacions i l’abundància de fusta transportada des de l’interior fins a Vinaròs. El port natural era freqüentat per navegants que hi carregaven principalment vi i garrofes, i l’autor calcula una producció anual de cent mil cànters de vi i cent cinquanta mil arroves de garrofes.
També descriu la vida religiosa, amb una església principal dedicada a la Mare de Déu, servida per setze clergues i dotada de riques peces d’orfebreria i ornaments, i menciona expressament l’ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que ja qualifica de lloc molt devot i freqüentat. Finalment, Viciana presenta Vinaròs com una vila pròspera, vinculada tant a l’agricultura com al comerç marítim, i cita entre els seus llinatges antics els March, Gavaldà, Adell, Febrer, Salvador, Roca, Redorat i Prima.
La descripció de Rafael Martí de Viciana constitueix un testimoni excepcional de la importància adquirida per Vinaròs a mitjan segle XVI i una de les fonts escrites més completes per conéixer la vila en els inicis de l’edat moderna.
