Joan Manuel Borràs Jarque (Vinaròs, 2 de març de 1885 – Castelló de la Plana, 27 de gener de 1945)
Mestre, escriptor i historiador vinarossenc, autor de la Història de Vinaròs, una de les obres fonamentals per al coneixement de la història de la ciutat.
Nascut a Vinaròs en el si d’una família treballadora i religiosa, era fill de Joan Baptista Borràs i Maximina Jarque Boix. Inicià la seua formació amb els Pares de la Sagrada Família de Blanes amb la intenció d’orientar-se cap a la vida religiosa, però posteriorment abandonà este camí i estudià Magisteri a Barcelona. Exercí la docència en diverses poblacions, entre les quals Onda, Vila-real, Borriana, Almenara, Ortells i Càlig. El 20 de juliol de 1915 es casà a Vila-real amb Maria Gràcia Bono Boix, germana de mossèn Pasqual Bono Boix, arxipreste de Vinaròs.
Paral·lelament a la seua activitat docent desenvolupà una intensa dedicació a la literatura, la investigació històrica i la cultura valenciana. Publicà articles, narracions, poesia i teatre, i col·laborà en publicacions com La Hormiga de Oro, la revista San Sebastián i el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. També s’interessà per la llengua i la cultura popular, especialment pels refranys, modismes i formes de parla de les comarques castellonenques. La seua producció teatral inclou obres com El Glorioso Patrono de Vinaroz i L’ermita assolada, i mantingué relació amb diferents escriptors i estudiosos valencians del seu temps.
La seua obra principal és la Història de Vinaròs, elaborada després d’anys d’investigació en els arxius locals i publicada en dos volums entre 1929 i 1931. El seu valor és especialment important perquè Borràs Jarque pogué consultar documentació de l’Arxiu Parroquial que posteriorment es va perdre durant la Guerra Civil. L’obra va ser reeditada per l’Associació Cultural Amics de Vinaròs el 1979 i posteriorment digitalitzada per la Diputació de Castelló, convertint-se en una font de referència imprescindible per a nombroses investigacions posteriors sobre la història local.
Durant la Guerra Civil fou apartat de la docència i patí empresonament. Acabada la guerra, continuà la seua carrera en l’àmbit educatiu i exercí funcions d’inspecció d’Ensenyament Primari a Castelló. Va morir en esta ciutat el 27 de gener de 1945, als 59 anys. La seua vinculació amb Vinaròs i la transcendència de la seua obra historiogràfica han mantingut viva la seua memòria: l’any 1985, coincidint amb el centenari del seu naixement, l’Associació Cultural Amics de Vinaròs instal·là un plafó ceràmic commemoratiu a la seua casa natal.
Bibliografia
- BORRÀS JARQUE, Joan Manuel: Història de Vinaròs. Tortosa, 1929-1931. Reed. Associació Cultural Amics de Vinaròs, 1979.
- PÉREZ SILVESTRE, Sergi: «“Escrivint per al poble…”: la historia de Vinaròs de Joan Manuel Borràs Jarque (1929)», Centro de Estudios del Maestrazgo. Boletín de divulgación cultural, núm. 62, 1999, pp. 107-118.
- PÉREZ SILVESTRE, Sergi: «Refranys i frases fetes de Vila-real. Escarbant amb Joan Manuel Borràs Jarque», Font, núm. 7, Ajuntament de Vila-real, 2005.
