Llinatge d’origen francès establert a Vinaròs, amb una notable presència en la vida religiosa, militar, política i econòmica entre els segles XVIII i XIX. Diversos membres de la família assoliren càrrecs de rellevància, mentre el llinatge arribà a reunir un important patrimoni de terres i propietats a Vinaròs.
La família Lassala va arrelar a Vinaròs i, al llarg de diverses generacions, alguns dels seus membres desenvoluparen trajectòries que transcendiren l’àmbit local. La vinculació amb altres famílies destacades, com els Borrell, Locella i Solera, permet seguir diferents branques del llinatge durant els segles XVIII i XIX.
La figura més destacada va ser Rafael Lassala i Locella (1716-1792), religiós agustí, catedràtic de la Universitat de València i bisbe auxiliar d’aquella diòcesi abans de ser nomenat bisbe de Solsona el 1773. Va mantindre una estreta relació amb la seua ciutat natal: aquell mateix any consagrà solemnement l’església Arxiprestal i aconseguí posteriorment per a Vinaròs el cos de la màrtir Santa Victòria.
Altres membres ocuparen càrrecs militars i administratius. Tomàs Agustí Lassala va ser capità i ajudant major del Regiment d’Infanteria de Nàpols. Joan Baptista Lassala i Borrell exercí al segle XVIII com a lloctinent del comanador de Montesa i l’any 1770 actuava en representació del comanador de les viles de Vinaròs i Benicarló. Per la seua banda, Joan Baptista Lassala i Losela participà en diferents iniciatives de la societat vinarossenca de finals del XVIII, entre elles la construcció de magatzems pròxims a les drassanes i la petició d’un nou edifici per a l’Ajuntament.
Entre els Lassala vinculats a la propietat i la política destaca Manuel Lassala Borrell, ric propietari vinarossenc amb residència també a Barcelona, Madrid i Ulldecona, que l’any 1814 va ser diputat a Corts pel Principat de Catalunya. La família posseïa nombroses finques a Vinaròs, l’administració de les quals va generar una abundant correspondència.
Joan Rafel Lassala Borrell, militar, es va casar amb Francisca Solera. El seu fill, Manuel Lassala Solera (1801-1894), nascut a Barcelona però estretament vinculat a Vinaròs pel patrimoni i les relacions familiars, protagonitzà una de les trajectòries més destacades del llinatge. Va arribar a tinent general, capità general d’Andalusia i de València, conseller d’Estat, diputat i senador.
Una part important de les propietats familiars de Vinaròs va quedar concentrada en Manuel Lassala Solera. La seua administració estigué en mans de persones com John Killikelly, d’origen irlandès, i posteriorment Esteve Arseguet. La correspondència generada per aquesta gestió constitueix una valuosa font per conèixer les propietats, els interessos econòmics i les relacions socials d’una de les famílies destacades del Vinaròs dels segles XVIII i XIX.