Els Febrer de la Torre constitueixen un dels principals llinatges històrics de Vinaròs, amb una presència documentada durant diversos segles i una notable influència en la vida política, militar, religiosa i econòmica de la població. La genealogia familiar situa entre els seus primers antecedents vinarossencs Salvador de Febrer, documentat al segle XV, encara que investigacions posteriors han plantejat l’existència d’avantpassats del llinatge ja al segle XIV. El cognom compost es consolidà arran del matrimoni de Joan Baptista Febrer i Rabasa amb Margarida de la Torre i de la Torre, pertanyent a una família d’infants d’Aragó.
Un dels membres fonamentals de la nissaga fou Joan Baptista Antoni Febrer de la Torre (1676-1753), que ocupà importants responsabilitats municipals durant la Guerra de Successió i es convertí en el primer alcalde de Vinaròs després de la desaparició de les antigues magistratures de Justícia i Jurats. La concessió de la Reial Carta de Noblesa per Felip V resultà determinant per a la consolidació de la casa nobiliària i del majoratge familiar. Durant el segle XVIII, els Febrer de la Torre figuraren entre les famílies benestants de la vila, amb un extens patrimoni format per cases, terres, vinyes i altres propietats. Mantingueren també una estreta vinculació amb la Puríssima, exercint diversos membres de la família la seua majoralia durant dècades.
La família desenvolupà igualment una destacada tradició militar i naval. Entre els seus membres hi hagué guardiamarines, oficials de l’Armada, coronels i brigadiers. Miquel Febrer de la Torre i Ferran arribà a ser brigadier dels exèrcits i coronel del Regiment de Dragons de Buenos Aires; Josep Febrer de la Torre i de Pedro fou tinent de nau i capità del port de Vinaròs entre 1815 i 1834; i Manuel Maria Febrer de la Torre i Solera (1782-1834) assolí el grau de brigadier i participà activament en la Guerra del Francés.
Durant el segle XIX sobresortí especialment Manuel Maria Febrer de la Torre i González (1804-1870), brigadier, membre del Tribunal Suprem de Guerra i Marina i diputat a Corts pel districte de Vinaròs en diverses legislatures. Des de Madrid mantingué una estreta relació amb la seua ciutat natal i intervingué en diferents gestions en benefici de Vinaròs. Entre elles destaca la consecució, juntament amb l’arquebisbe Costa i Borràs, de l’impuls definitiu per a la construcció del port, una de les grans aspiracions de la ciutat durant el segle XIX. La seua importància dins del desenvolupament contemporani de Vinaròs ha estat especialment destacada pels estudis dedicats al llinatge.
Al llarg del segle XIX, una part de la família s’establí definitivament a Madrid i començà a desprendre’s progressivament del seu patrimoni vinarossenc. L’any 1877, Josep Maria Febrer de la Torre i Llano atorgà poders per a vendre les propietats que encara conservava la família a Vinaròs, culminant així la progressiva desintegració del majoratge. Altres branques entroncaren amb famílies nobiliàries i arribaren als marquesats de Gironella i Saudín. La vinculació dels Febrer amb Vinaròs encara és visible en elements patrimonials com la Casa Membrillera, antiga Casa de les Coroneles, que conserva a la façana l’escut de Josep Maria Febrer i Calderón, marqués de Gironella.
Bibliografia i fonts
- Borràs Jarque, Joan M. Història de Vinaròs.
- Febrer de la Torre, Manuel Maria. Antecedentes genealógicos de la Familia de Febrer y sus Entronques [manuscrit familiar, segle XIX].
- Febrer i Bertran, Antoni Joaquim de. «La Casa de las Coronelas», Fonoll, núm. 12.
- Febrer i Bertran, Antoni Joaquim de. «Los Febrer de la Torre. Qué causó su desaparición de Vinaròs», Fonoll, núm. 13.
- Gómez Sanjuán. «Personajes del siglo XIX (V)», Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, núm. 23, 1988.
- Meseguer Folch, Vicent. «Los realistas de Vinaròs, 1823-1833», Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, núm. 25, 1989.
- Llàtser Brau, Josep Manuel. Sèrie d’articles «Un vinarossenc diputat al Congrés… de 1863», Vinaròs, 1997.
- Associació Cultural Amics de Vinaròs. «Febrer. Mil años de historia de un linaje», Fonoll.
