El far de Vinaròs i els seus farers
El port de Vinaròs va comptar amb un far que durant dècades va assenyalar l’entrada marítima a la ciutat. Instal·lat a l’extrem del moll, va ser destruït pel violent temporal del 26 de desembre de 1926 i substituït posteriorment per noves senyals lluminoses. La seua història està també vinculada a diverses generacions de farers i tècnics de senyals marítims.
La necessitat d’un far a la costa vinarossenca ja apareix documentada l’any 1842, quan l’Ajuntament va sol·licitar a la Diputació la instal·lació d’una senyal marítima. Amb la posterior construcció del port es va disposar d’un far catadiòptric, situat a la punta del moll aleshores inacabat i elevat uns 8,40 metres sobre el nivell de la mar. En aquell mateix indret es construiria molts anys després el restaurant Dins del Port.
Inicialment, el far necessitava la presència permanent d’un farer encarregat d’encendre la llum cada nit i apagar-la durant el dia. Entre els seus primers responsables es trobava Salaverría, d’origen basc, pare de l’escriptor José María Salaverría, que va nàixer a Vinaròs l’any 1873 mentre son pare estava destinat al far. El futur escriptor només passaria els seus primers anys a la ciutat.
Entre els farers documentats posteriorment figura Joan Marí Tur, que apareix com a torrer l’any 1915. El 1919 va ser destinat temporalment a les illes Columbretes i retornà aquell mateix any a Vinaròs, substituint Mariano Aguirre, traslladat al far d’Orpesa. També apareix documentat Baldomero Castelló Pérez, vinculat al far de les Columbretes, instal·lació que mantenia una estreta relació amb el port de Vinaròs per al seu abastiment.
El 20 de juliol de 1925 el far de Vinaròs va ser electrificat, millorant considerablement la potència de la seua llum. La modernització, però, va durar poc. Durant el violent temporal del 26 de desembre de 1926, que va provocar greus desperfectes al port, l’enfonsament de diverses embarcacions i la mort de dos persones, el far va ser destruït i va quedar sota les aigües.
Amb les importants obres de reforç i ampliació del port iniciades posteriorment, l’any 1928 la seua funció va ser substituïda per tres senyals lluminoses elèctriques, roja, verda i blanca, disposades en diferents punts de l’accés a la bocana.
La professió de farer va continuar vinculada a Vinaròs durant el segle XX. Entre els últims responsables figura Joan Trillo Trillo, natural de Corcubión, mestre i tècnic en senyals marítims, que va exercir a Vinaròs durant catorze anys fins a l’automatització del servei. La casa vinculada als farers seria transformada posteriorment, durant els anys noranta, en el restaurant El Faro.
