Des de l’arribada del futbol a Vinaròs, a principis de la dècada de 1920, la pràctica d’aquest esport ha passat per nombrosos emplaçaments. Alguns van ser camps pròpiament condicionats i altres simples terrenys habilitats provisionalment pels mateixos jugadors, fins a la consolidació del camp del Cervol l’any 1965.
El primer va ser el camp de les Capçades, habilitat pels mateixos integrants del primer equip impulsat per Bernardino Mercader Verdera a finals de 1920. Les instal·lacions eren molt precàries i les porteries havien de muntar-se i desmuntar-se per a cada partit. Allí es disputà, el 2 de gener de 1921, un dels primers partits documentats del Vinaròs, contra l’Ibèric de Tortosa.
Durant els anys següents el futbol vinarossenc va passar per diversos terrenys. Entre els principals emplaçaments documentats es troben:
- Camp de l’Ancla o Granja de Maria. Situat a l’espai ocupat posteriorment per l’edifici Lores i el restaurant Voramar, en uns terrenys que havien format part de les drassanes de Damián Frontera. El novembre de 1921 la revista San Sebastián anunciava la seua adquisició pel Vinaroz F. C. i la prevista inauguració amb equips de Castelló i Tortosa.
- Camp del Camí Carreró. Estava situat aproximadament als terrenys ocupats posteriorment pel Col·legi de la Misericòrdia.
- Camps de baix i de dalt de l’Estació. Utilitzats alternativament durant els anys 1922-1923.
- Camp del Centre Republicà o de la Unió Sportiva. Documentat ja el 3 d’abril de 1921. La documentació antiga el relaciona també amb les denominacions de camp de Polo o de l’Espanyol i amb l’entorn de la posterior fàbrica Anigrasa.
- Camp de Borràs o d’Educación y Descanso. Situat dins del nucli urbà, a la zona on posteriorment es construïren l’església de Santa Magdalena i el carrer de l’Arxiprest Bono. Va ser utilitzat pel Vinaròs durant les dècades de 1940 i 1950. El 4 de febrer de 1951 el camp va ser clausurat pel capità Delfín Atanes arran d’un incident produït durant un partit, després que se li mostraren les marques que les botes d’un jugador del Vinaròs havien deixat a la cama d’un contrari. A partir d’aquell moment Vinaròs quedà temporalment sense futbol oficial.
- Camp de l’Era de la Rata. A la zona de l’avinguda de Castelló, utilitzat per les penyes durant 1961-1962.
- Camp del Molí Carsi. Situat extramurs, a l’entorn del carrer de la Mare de Déu, i utilitzat per les penyes cap a 1962.
- Camp dels Salesians. Utilitzat pels equips locals cap a 1963, al costat de l’edifici dels Salesians aleshores en construcció.
- Camp del Cervol. És el camp històric del Vinaròs C. de F. i l’emplaçament que més temps ha mantingut aquesta funció. Va entrar en funcionament l’any 1965, encara que les fonts conservades ofereixen diferents dates per a la seua inauguració i els primers partits. Consta la celebració d’actes ja el 7 d’agost, la col·locació de la primera pedra el 22 d’agost i la disputa de partits durant els mesos de setembre i octubre. El 3 d’octubre de 1965 es documenta el primer partit oficial de lliga contra l’Atlético Villarrealense, dins del Campionat Regional d’Aficionats. L’any 1979 es va dotar d’il·luminació, durant la presidència de Carda Violeta. Inicialment de propietat privada, l’Ajuntament de Vinaròs el va adquirir el gener de 1988 a la família Tosca-Franco, passant a ser de titularitat municipal. L’any 1990 se celebrà el vint-i-cinqué aniversari del camp.
- Camp de Pius XII. El gener de 1974, la família Gómez Sanjuán va cedir uns terrenys situats a l’avinguda de Pius XII per habilitar-hi un camp de futbol provisional. Va ser utilitzat principalment per equips infantils, convertint-se durant uns anys en un espai habitual per a la pràctica i l’aprenentatge del futbol entre els xiquets de Vinaròs. Temps després va ser reinaugurat oficialment durant l’alcaldia de Ramon Bofill, encara que aquesta nova etapa també va tindre una durada relativament breu. Malgrat el seu caràcter provisional, el camp va quedar en el record de diverses generacions de joves futbolistes vinarossencs.
- Camp de l’Atlètic Vinarossenc. Situat a la desembocadura del riu Cervol, a la ribera dreta, i utilitzat aproximadament entre 1978 i 1982. La seua existència va suposar un dels períodes en què Vinaròs comptà simultàniament amb dos camps vinculats a clubs diferents.
- Camp del Portell. Terreny pròxim a la carretera de l’Ermita, a la zona coneguda com Carrer Major, on durant l’etapa de l’alcalde Jacinto Moliner es plantejà situar una ciutat esportiva. L’any 1999 era utilitzat per aficionats locals per entrenar i disputar partits.
La successió d’aquests espais reflecteix tant l’evolució del futbol vinarossenc com la transformació urbana de la ciutat. Molts dels antics camps van desaparèixer sota nous carrers, edificis i equipaments, de manera que la seua localització forma part també de la memòria dels barris i del creixement de Vinaròs durant el segle XX.
