L’Escorxador municipal de Vinaròs ha ocupat diferents emplaçaments al llarg del temps, a mesura que les necessitats sanitàries, urbanes i de funcionament obligaven a traslladar esta activitat fora de les zones habitades.
Un dels primers escorxadors dels quals es té constància estava instal·lat en un magatzem situat al final del carrer de Sant Gregori. Amb el creixement de la població i les noves exigències higièniques, es va plantejar la construcció d’un edifici específic allunyat del centre urbà.
Durant la dècada de 1930 es va projectar un nou escorxador als afores del barri de Sant Pere o Fora el Forat, prop de la mar i de l’antic recinte emmurallat. L’obra va ser treta a subhasta el juny de 1936, poc abans de l’inici de la Guerra Civil. Este edifici deixaria posteriorment de funcionar com a escorxador i passaria a ser utilitzat com a magatzem municipal, en l’actual avinguda de Jaume I.
El creixement urbà de Vinaròs va fer necessari, dècades després, un nou trasllat de les instal·lacions. El 3 d’abril de 1974 es va inaugurar un nou Escorxador municipal a l’avinguda de Gil d’Atrosillo, en una zona aleshores perifèrica de la població. La construcció de les instal·lacions va suposar una inversió de 6.250.000 pessetes.
A finals del segle XX, les noves normatives sanitàries i les necessitats del sector carni van portar a plantejar l’adequació de les instal·lacions de Vinaròs per donar servei a un àmbit territorial més ampli. Es va constituir el Consorci per a la Gestió de l’Escorxador Comarcal de la Zona Nord, integrat per la Diputació de Castelló i els ajuntaments de Vinaròs, Benicarló i Peníscola.
El projecte va aprofitar l’escorxador existent de Vinaròs i va comportar la remodelació i modernització de les instal·lacions per adaptar-les a la normativa sanitària de producció i comercialització de carn fresca. L’escorxador comarcal va ocupar una parcel·la de 1.907,22 m² situada a l’encreuament de l’avinguda de Gil d’Atrosillo amb Capsades, dels quals 1.499,28 m² van ser objecte de remodelació.
Les instal·lacions van ser preparades principalment per al sacrifici de bestiar porcí, oví i boví, i puntualment equí i caprí, convertint l’antic servei municipal en una infraestructura d’abast comarcal destinada a donar servei a Vinaròs i altres municipis del nord de la província.
L’evolució de l’Escorxador municipal reflectix també el creixement urbà de Vinaròs: des dels primers establiments situats als límits de la població fins al trasllat successiu de l’activitat cap a zones perifèriques, que amb el temps quedarien novament incorporades a l’expansió de la ciutat.
Bibliografía / fuentes
- Diputació de Castelló. Consorci d’Escorxadors. Zona Nord. Información sobre antecedentes, emplazamiento, remodelación y funcionamiento del Escorxador Comarcal de Vinaròs.
- Generalitat Valenciana. Acord de 28 de març de 2000 sobre el projecte d’urbanització de l’avinguda Joan XXIII.