Important eix viari de Vinaròs desenvolupat durant la segona meitat del segle XX, que va contribuir a estructurar el creixement de la població cap a l’interior i a comunicar el nucli urbà amb una important zona d’equipaments educatius i sanitaris.
La denominació d’avinguda Gil d’Atrocillo va ser aprovada el gener de 1966, encara que inicialment es tractava d’una via de dimensions i desenvolupament molt més reduïts que els actuals.
La seua transformació definitiva es va produir l’any 1991, quan va ser ampliada i urbanitzada com un gran eix de comunicació. La nova avinguda va entrar en servei a finals del mes de setembre d’aquell any, amb aproximadament 1.450 metres de longitud i vint metres d’amplada, dels quals deu corresponien a la calçada. El projecte incorporava també voreres àmplies, arbrat i enllumenat públic.
El desenvolupament de l’avinguda va facilitar la connexió del centre de Vinaròs amb una zona on s’anaren concentrant importants equipaments, entre els quals es troben l’Hospital Comarcal de Vinaròs, l’Institut Leopoldo Querol, l’Institut d’Educació Secundària José Vilaplana i el centre d’Educació Especial Baix Maestrat.
La consolidació d’aquest eix representa una de les actuacions urbanes que a finals del segle XX contribuïren a estendre la ciutat més enllà del seu nucli tradicional.