Espai del port de Vinaròs destinat a la recepció i subhasta de les captures de la flota pesquera. La seua evolució, des de les senzilles barraques de les primeres dècades del segle XX fins a l’edifici actual, reflecteix la progressiva modernització de l’activitat pesquera local.
Abans de disposar d’una llotja pròpiament dita, durant les dècades de 1920 i 1930 la venda del peix es realitzava en dos barraquetes de fusta situades aproximadament a l’espai que ocupa l’edifici actual. Una era propietat de Facundo Fora Ferreres, qui havia estat alcalde de Vinaròs entre 1920 i 1921, mentre que l’altra pertanyia al Pòsit de Pescadors i Mariners. Per la venda del peix s’havia de satisfer a l’Ajuntament una quantitat determinada en funció de les captures comercialitzades.
La primera llotja del port es va construir a principis de la dècada de 1940. Estava situada a la mateixa entrada del port, orientada cap al sud, i es caracteritzava per una estructura sostinguda per columnes de ferro. Amb el creixement i la modernització de l’activitat pesquera, aquell primer edifici acabaria resultant insuficient.
En el mateix emplaçament, a l’entrada del moll de llevant, es va construir una segona llotja, aquesta vegada d’obra i amb columnes de formigó, que va entrar en servei el 13 d’abril de 1967. La seua construcció coincidia amb una etapa de transformació de la pesca vinarossenca, amb una flota ja plenament motoritzada i unes necessitats cada vegada majors per a la descàrrega i comercialització de les captures.
L’any 1982 es va construir l’actual llotja, situada en una nova orientació cap a l’est, sobre l’antiga platja coneguda com de la Magdalena. El nou edifici incorporava també una fàbrica de gel i concentrava en unes instal·lacions més modernes bona part dels serveis necessaris per a l’activitat pesquera.
La llotja continua sent el punt on conflueixen l’arribada de les embarcacions, la classificació de les captures i la seua comercialització. La tradicional subhasta ha incorporat progressivament sistemes electrònics: el peix, disposat en caixes, circula per una cinta davant dels compradors autoritzats, que realitzen la compra mitjançant dispositius electrònics. D’aquesta manera, la llotja manté la funció que durant generacions ha connectat directament el treball dels pescadors amb la distribució i el consum del peix desembarcat al port de Vinaròs.
