Antiga agrupació professional dels artesans dedicats a la fabricació i reparació del calçat a Vinaròs. La seua existència està documentada almenys des del segle XVII, vinculada a la confraria de Sant Crispí i Sant Crispinià.
Es desconeix l’origen i la importància que va arribar a tindre el gremi de sabaters de Vinaròs, però a l’arxiu de l’església Arxiprestal es conservava el llibre de la seua confraria, dedicada a sant Crispí i sant Crispinià, patrons tradicionals dels sabaters, datat al segle XVII. Com era habitual en els antics gremis, l’activitat professional quedava així vinculada també a una organització de caràcter religiós i assistencial.
L’ofici va mantindre una presència considerable a Vinaròs fins a principis del segle XX. El cens de 1910 registra 59 sabaters, una xifra significativa que reflecteix la importància que encara tenia una activitat basada en la fabricació artesanal de sabates de cuiro a mida, a més de la seua reparació. Amb la progressiva industrialització del calçat i l’expansió de les sabateries dedicades a vendre productes fabricats fora, l’ofici tradicional va anar desapareixent.
Encara durant bona part del segle XX van continuar treballant a Vinaròs alguns sabaters dedicats principalment a la reparació. Entre els últims representants de l’ofici es trobava Manuel Gasulla Espada, natural de Morella, que l’havia aprés de jove i el 1998 continuava exercint-lo al seu taller de la plaça de Sant Valent. La seua experiència va quedar recollida aquell mateix any en la revista de l’EPA Llibertat. Paral·lelament, establiments com les sabateries Barrobés i Vidal representaren el pas de l’antic treball artesanal al comerç especialitzat de calçat.