Els llaços històrics entre Vinaròs i Yecla es remunten a l’any 1652, quan un grup de vuitanta yeclans, comandats pel capità Martín Soriano Zaplana i l’alferes Francisco Puche, es va desplaçar fins a Vinaròs. Tradicionalment, aquesta expedició s’havia relacionat amb la defensa de la vila davant possibles incursions de pirates, encara que altres interpretacions la situen en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652).
Els expedicionaris van romandre prop d’un any fora de Yecla i, segons la tradició, tots van poder tornar sans a la seua població la vespra de la Immaculada. Aquest retorn quedà incorporat a la memòria col·lectiva yeclana i es troba en l’origen de les celebracions que tenen lloc cada mes de desembre en honor de la Puríssima, amb una destacada participació de les tradicionals companyies d’arcabussers.
La relació entre les dos poblacions es reforçà durant el segle XX amb diversos intercanvis institucionals. El 12 de desembre de 1968, Yecla dedicà un carrer a Vinaròs i, en correspondència, Vinaròs donà el nom de Yecla a un dels seus carrers el 15 d’agost de 1969, durant les Festes del Llagostí. Aquella jornada comptà amb la participació d’arcabussers yeclans en la processó de la Mare de Déu de l’Assumpció i amb una mostra dels seus balls tradicionals.
Al llarg dels anys, Vinaròs dedicà també diferents jornades de les seues festes a la població murciana, amb visites recíproques de les respectives corporacions municipals. Un altre vincle singular entre les dos localitats fou Florentina Fernández del Castillo, religiosa natural de Yecla que durant 56 anys atengué malalts a Vinaròs i que el 1968 fou nomenada Filla Adoptiva de la ciutat.