Monolito és el nom amb què es coneixia popularment el monument commemoratiu que va existir al passeig marítim de Vinaròs durant la segona meitat del segle XX, erigit durant el franquisme per commemorar l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat el 15 d’abril de 1938.
En un primer moment, a l’esplanada situada al costat de l’antic col·legi de Sant Sebastià, que encara no disposava del recinte tancat destinat a pati, es va instal·lar un monument senzill format per una pedra vertical sobre un pedestal de dos esglaons. Amb el temps, este primer monòlit va ser substituït per un conjunt monumental de major entitat.
La nova obra va ser realitzada per l’artista vinarossenc Francesc Vaquer Llatser, «Chaldy», per encàrrec de la Secretaria General del Movimiento, i va ser inaugurada l’abril de 1956. El conjunt estava format per un obelisc i un grup escultòric situat als seus peus, amb figures al·legòriques relacionades amb les forces del bàndol franquista i amb la commemoració de la victòria.
Chaldy va executar bona part del treball en un local de la plaça de Sant Agustí, pròxim a les antigues oficines de Correus. Segons testimonis publicats posteriorment, el projecte original va experimentar modificacions abans de la seua instal·lació definitiva.
La construcció del monument va coincidir amb una important transformació d’este sector del front marítim. Durant l’alcaldia de Ramon Adell, l’any 1956 es va prolongar el passeig des de l’antic grup escolar de Sant Sebastià fins al carrer de l’Àngel, tram que seria conegut com a passeig de Colom. El monòlit va quedar així integrat en un espai urbà que anava adquirint una nova configuració i que posteriorment continuaria ampliant-se cap al nord.
Durant dècades, el monument va constituir un element molt visible del passeig marítim i apareix en nombroses fotografies i postals de Vinaròs de l’època. Amb la desaparició dels símbols públics vinculats al règim franquista i les successives transformacions del passeig, el conjunt va ser finalment retirat el 21 de març de 1988.
Les fotografies conservades permeten documentar tant la seua configuració com la seua presència en el paisatge urbà de Vinaròs, del qual va formar part durant bona part de la segona meitat del segle XX.
Bibliografia/referències: El Safareig, núm. 34.
