Aiguaoliva és un topònim vinculat a l’extrem meridional del terme de Vinaròs que dona nom al barranc, a una partida rural i a la platja situada a la seua desembocadura.
Barranc d’Aiguaoliva
El barranc d’Aiguaoliva constitueix el límit natural entre els termes municipals de Vinaròs i Benicarló. Naix al terme de la Jana i, prop de Sant Jordi, rep les aigües dels barrancs de la Font i d’Estellar. Té una longitud aproximada de 22,8 km i una conca de 72,5 km².
Es tracta d’un topònim d’origen antic. El barranc apareix ja en la Carta Pobla de Vinaròs, en la delimitació del terme, amb la denominació de Riu d’Oliva.
Alguns autors l’han volgut identificar amb l’Oleum Flumen citat per l’autor antic Avié, identificació que s’ha de considerar una hipòtesi. També s’ha relacionat el nom amb la forma aigualiba, utilitzada a Benicarló i interpretada com a aigua fluixa o escassa. El filòleg Joan Coromines, en l’Onomasticon Cataloniae, relacionà, en canvi, el topònim amb un paisatge caracteritzat per l’abundància d’oliveres i interpretà aigua amb el sentit de riu o curs d’aigua.
Partida d’Aiguaoliva
El mateix nom identifica una de les partides del terme de Vinaròs, situada vora el barranc i en el límit amb Benicarló. Apareix documentada com a partida en el Padró de riqueses de 1811.
Comprén terrenys corresponents al polígon cadastral 32 i limita amb la partida de les Salines.
Platja d’Aiguaoliva
A la desembocadura del barranc es troba la platja d’Aiguaoliva, situada a l’extrem sud del litoral de Vinaròs, junt al límit amb Benicarló. El barranc i la seua desembocadura configuren així un dels elements geogràfics que històricament han definit el límit meridional del terme.