El terme municipal de Vinaròs s’ha dividit tradicionalment en nombroses partides rurals, denominacions que permetien identificar les diferents zones de cultiu, finques i paratges situats fora del nucli urbà. Molts d’estos noms tenen un origen antic i reflectixen les característiques del terreny, els usos agrícoles i ramaders, la presència d’aigua, els camins, les construccions o els noms i malnoms dels seus habitants i propietaris.
Una font especialment valuosa per conéixer esta toponímia és el Padró de riqueses de l’Ajuntament de Vinaròs de 1811, que recull un extens repertori de partides i topònims rurals. Algunes denominacions continuen vigents, mentre que altres han desaparegut, s’han transformat o resulten actualment difícils de localitzar.
Algunes partides i topònims del terme
Aigua Oliva
Partida situada a l’extrem meridional del terme, vora el barranc d’Aiguaoliva, que marca el límit amb Benicarló. Apareix documentada en el Padró de riqueses de 1811.
Ameradors
Partida documentada en el Padró de riqueses de 1811. El nom fa referència als ameradors, basses, estanys, séquies o altres llocs amb aigua destinats a amerar el cànem o el lli abans d’estendre’ls per a assecar-los. Esta activitat estava regulada i només podia realitzar-se als llocs determinats per a esta finalitat.
La partida dona també nom al camí dels Ameradors, que comunica la zona de l’antiga carretera N-340 amb la costa nord, a l’altura de l’actual urbanització de Cala Montero.
Argamassa o Argamasses
Partida situada prop de la via del ferrocarril, al sud de l’antiga estació i tocant al Mas dels Mestres. Comprén terrenys corresponents al polígon cadastral 36. El nom podria estar relacionat amb l’abundància de calç i arena, materials tradicionalment emprats per a elaborar argamassa.
Dins de la toponímia històrica relacionada amb la partida es documenta també la Basseta de l’Argamassa, citada amb este nom en l’establiment núm. 26 del Lloctinent de Justícia de 1647, en relació amb la Devesa dels Fruytals.
Boverals
Partida documentada en el Padró de riqueses de 1811. El topònim deriva de bovalar, nom que rebien els terrenys reservats tradicionalment al pasturatge dels bous, presents antigament en nombroses poblacions valencianes.
La denominació és, però, molt anterior. Els Establiments del Lloctinent de Justícia, en l’establiment núm. 71, dedicat a la partida del Bovalar, descriuen els seus límits a partir del Camí Nou, la ribera de la mar, el pas de na Vidala, el Caminàs i el camí de les Carretes. El document fa referència també a una creu, de localització actualment desconeguda, i al pas que permetia conduir el bestiar fins a l’abeurador.
La partida de Boverals se situa al nord del nucli urbà, pròxima al riu Cervol. La cartografia topogràfica la situa tocant al Corral de les Mates, encara que la denominació no apareixia recollida en el plànol cadastral municipal consultat en elaborar esta informació.
Cabanils
Partida situada prop del barranc de la Barbiguera i del camí vell d’Alcanar, tocant a la partida de la Cova del Vent. El nom faria referència a l’abundància de cabanes o casetes destinades tradicionalment a guardar els ramats. El plànol cadastral de l’Ajuntament situa les finques de la partida entre els polígons 19 i 50.
La denominació apareix ja documentada en el Padró de riqueses de 1811.
Capçades
Topònim relacionat amb el mot capçada, aplicat tradicionalment a determinats trossos o extrems d’una feixa o bancal preparats per al cultiu, especialment de verdures o llegums.
Claper Gros
El mot claper designa un terreny molt pedregós o una acumulació de pedres retirades dels camps, sovint reservades posteriorment per a construir marges, parets o barraques de pedra seca.
Cometes
Partida el nom de la qual podria relacionar-se amb comes, en referència a elevacions o formes del terreny. Dona també nom al camí de les Cometes, de menys d’un quilòmetre de longitud, que arranca a la cisterna i arriba fins al barranc de la Barbiguera.
Creu Negra
Antiga denominació d’una partida del terme, documentada en el Padró de riqueses de 1811. També es coneix la denominació Creu de Pedra, que podria correspondre al mateix indret, situat tocant al riu Cervol, prop dels Estretets.
Cova del Vent i Covetes
Partida situada entre les Planetes i els Cabanils. Comprén finques corresponents als polígons cadastrals 50 i 19.
Devesa
El nom prové de devesa, terreny de pastura, generalment delimitat i sotmés històricament a determinades formes d’aprofitament comunal. Moltes deveses i altres terres comunals passaren a mans particulars durant els processos de desamortització del segle XIX.
Figuereta o Figueretes
Partida situada tocant al camí de la Ratlla, en el límit del terme de Vinaròs amb el de Sant Jordi, i pròxima a les Suterranyes Altes. La forma Figueretes apareix ja documentada en el Padró de riqueses de 1811.
Freginals
Antiga partida documentada en el Padró de riqueses de 1811, denominació que posteriorment va deixar d’utilitzar-se. El topònim estaria relacionat amb farraginal, terreny destinat al cultiu de ferratge o herba per al bestiar.
Les Salines
Partida situada al voltant del barranc de les Salines. El topònim és antic: l’any 1606 apareix documentada una heretat situada in partida dicta de Della les Salines.
El nom s’ha relacionat amb la possible existència de salines a la desembocadura del barranc des d’època medieval. Estes s’haurien vinculat al sistema de la gabela de la sal de Peníscola, que regulava la producció i comercialització de la sal. També s’ha interpretat el topònim com una referència a la naturalesa salobre dels terrenys.
Malea
El topònim fa referència a terrenys incultes o poc aprofitats, coberts de matolls, argelagues i altra vegetació espontània.
Mallor
Denominació recollida com a partida en el Padró de riqueses de 1811, però de difícil identificació posterior. S’ha plantejat que podria tractar-se d’una errada de lectura o transcripció per mallol. No apareix entre les partides recollides posteriorment per Josep M. Palacios.
Portell
Partida veïna de Sant Gregori. El mot portell designa un pas estret o una obertura entre elevacions del terreny i, en este cas, s’ha relacionat amb el pas estret i fondo que forma la carretera de l’ermita en passar per la zona de Sant Gregori.
Puntarró
El topònim podria procedir d’una deformació de pontarró, és a dir, un pont menut. En escriptures de finals del segle XIX apareix documentada la partida amb les denominacions Puntarró i del Puente.
Sòl de Riu
Topònim que fa referència a la part final o desembocadura del riu Cervol, per oposició a expressions com cap de riu, aplicades a les zones de capçalera. D’acord amb esta interpretació, la forma tradicional s’ha d’entendre com Sòl de Riu.
Surrac
Topònim present en diversos termes de la comarca i documentat també a Vinaròs almenys en el Padró de riqueses de 1811. Dona nom igualment a un barranc.
Joan Coromines estudià el topònim i proposà un origen àrab. La denominació presenta diverses formes històriques i està especialment vinculada al territori situat entre Vinaròs i Benicarló.
Tres Forques
Antiga denominació de partida que tradicionalment s’ha relacionat amb l’existència de forques destinades a l’execució de condemnats en època senyorial, quan l’Orde de Montesa exercia sobre Vinaròs la jurisdicció civil i criminal. Esta interpretació del topònim, però, s’ha de considerar una hipòtesi mentre no es dispose de documentació que permeta confirmar la localització de les forques en este indret.
Partides documentades l’any 1811
El Padró de riqueses de 1811 recull, amb les grafies pròpies de la documentació de l’època, un extens conjunt de partides, camins, masos, molins, pous i altres topònims rurals. A més dels desenvolupats anteriorment, hi apareixen:
Alcanar (camí de), Barbiguera, Basses, Bassetes, Benicarló, Cala, Càlig (camí de), Camp de Marí, Camp de l’Església, Caminàs, Campàs, Camí Carreró, Carrasca, Carretes, Closa, camí de Xivert, Clot, Corral de les Mates, Colell, Creu de Sant Josep, Dos Vilars, Estany, Guilló, Mas d’en Borràs, Mas d’en Cerdà, Martinenca, Mas d’en Brau, Mas dels Mestres, Mas del Pastor, Melilla, Maroca, Mirambo, Molí Noguera, Molí, Molinet, Molí d’en Tarragó, Molí d’Orts, Murtera, Palmera, Paret Grossa, Parreta, Pas de Càlig, camí de Peníscola, Perengil, Penya de l’Àguila, Pla de Lluch, Plana, Planeta, Pou de la Focha, Pou de la «Coisa» —així transcrit en el document—, Pou de Na Foixa, Puente, Puig, Quadra, Racó, Ribes, Ribarroja, Riu, Sant Gregori, camí de Sant Jordi, Salt del Molinet, Soterranyes, Terrer, Tres Corrals, Tres Corredors, Triador, camí d’Ulldecona, camí de la Mare de Déu, Vistabella i Volta.
Esta relació no s’ha d’entendre necessàriament com un inventari de partides en el sentit actual. El padró incorpora també camins, masos, molins, pous i altres elements territorials utilitzats com a referències per a identificar les propietats.
La toponímia del terme ha continuat evolucionant després de 1811. Algunes denominacions han desaparegut, altres han modificat els seus límits i se n’han incorporat de noves a conseqüència de les transformacions agrícoles, urbanes i territorials dels segles XIX i XX.
L’estudi de les partides permet conservar una part especialment fràgil de la memòria de Vinaròs: una geografia quotidiana formada per bancals, barrancs, camins, pous, molins, masos i paratges que durant generacions va servir als vinarossencs per a identificar i entendre el seu terme.
Esta relació resta oberta a noves aportacions i a la identificació i documentació progressiva dels topònims històrics del terme de Vinaròs.