Abans de la implantació de les xarxes modernes d’aigua potable, els cànters i altres recipients de terrissa formaven part habitual de la vida quotidiana i del treball agrícola a Vinaròs. Servien per transportar i conservar l’aigua, especialment quan els llauradors es desplaçaven a treballar a les finques de secà.
En algunes d’estes finques es construïen cocós, petites cisternes destinades a recollir i emmagatzemar aigua. Als principals camins del terme també hi havia aljubs que recollien l’aigua de pluja i permetien abastir tant les persones com els animals, ja que sovint disposaven d’un abeurador per als animals de tir o el bestiar.
Les construccions rurals de pedra en sec també estaven relacionades amb estos usos. A les casetes i barraques es guardaven els cànters dels agricultors i algunes disposaven de lleixes o espais específics per deixar-hi els recipients.
Bona part de la cantereria utilitzada tradicionalment a Vinaròs procedia de les terrisseries de Traiguera, important centre productor de ceràmica de la comarca. D’allí arribaven els cànters i canterells de diferents grandàries, així com els marraixons i marraixonets, recipients més menuts i proveïts d’un pitó que facilitava beure directament.
També procedien habitualment de Traiguera els catúfols de terrissa utilitzats a les sénies per extraure l’aigua del subsòl. Amb la modernització de les explotacions agrícoles, estos recipients van anar sent substituïts per altres de llanda o plàstic, al mateix temps que els motors elèctrics substituïen progressivament les antigues sénies. Els catúfols han tingut també altres usos a Vinaròs, especialment entre els mariners per a la pesca del polp.
La implantació de l’aigua corrent va transformar progressivament estos sistemes tradicionals d’abastiment. L’any 1889 es va posar en funcionament el Pou de Mangrano i la primera xarxa moderna de distribució d’aigua potable de Vinaròs, que portava l’aigua mitjançant canonades als habitatges i també a fonts i equipaments públics.
La ràpida extensió d’este nou sistema va provocar la progressiva desaparició de moltes de les pràctiques vinculades al transport domèstic de l’aigua. Els cànters, cocós, aljubs, sénies i catúfols constitueixen, per tant, testimonis d’una cultura tradicional de l’aigua estretament relacionada amb la vida quotidiana i el paisatge agrícola de Vinaròs.