Joaquim Santos de Ibarra Guinart (segle XIX)
Alcalde de Vinaròs entre 1876 i 1883, va ser una figura destacada de la vida política i social de la ciutat durant els últims anys de les guerres carlines i els inicis de la Restauració.
Joan Manuel Borràs Jarque es refereix habitualment a ell simplement com Ibarra. La seua presència en la vida pública vinarossenca està documentada almenys des dels últims anys de la Tercera Guerra Carlina. El 28 de març de 1874 va allotjar a sa casa el militar carlí Vallès, que va ser rebut amb entusiasme a la població.
La seua casa va acollir també autoritats militars governamentals. El 14 d’abril de 1874, durant l’estada a Vinaròs del general Morales Reina, es va celebrar una missa de campanya a la plaça de Sant Antoni des del balcó de l’habitatge d’Ibarra. L’11 de maig, el general Montenegro va ser objecte d’una rebuda extraordinària i també es va allotjar a sa casa. El 20 de juny, amb motiu de la dedicació d’una plaça al general Jovellar, Ibarra va intervindre en l’acte juntament amb l’alcalde Salvador Masdemón.
Va exercir com a alcalde de Vinaròs entre 1876 i 1883, durant els primers anys de la Restauració borbònica. L’abril de 1876, acabada ja la Tercera Guerra Carlina, va retornar al vicari les claus d’un edifici que durant el conflicte havia sigut utilitzat com a magatzem de municions i efectes militars.
Durant el seu mandat, el juny de 1878, l’Ajuntament va prescindir dels serveis de les Germanes de la Consolació, que atenien l’Hospital instal·lat a l’ermita de Santa Magdalena, malgrat el contracte existent amb la comunitat religiosa.
El 1881 va presidir, com a alcalde, una comissió gestora creada amb la intenció d’impulsar un asil per a persones majors, iniciativa que finalment no va prosperar.
Els últims anys de la seua alcaldia coincidiren també amb l’aparició de les primeres reivindicacions obreres de consideració a Vinaròs. El 1883 es va produir una vaga dels mariners, organitzats en cooperatives i mobilitzats per reclamar unes retribucions més justes. Segons Borràs Jarque, en el context d’aquell conflicte es va sentir a la ciutat per primera vegada la paraula «esquirol», aplicada als qui no secundaven la vaga.