Josep Galiana i Ramón (Oriola, 1805 – Vinaròs, 4 de maig de 1868)
Advocat, jutge, registrador de la propietat i alcalde de Vinaròs en dos ocasions, va desenvolupar una destacada activitat pública i política durant les dècades centrals del segle XIX.
Va cursar estudis a la Universitat d’Oriola, on va obtindre el grau de batxiller en Filosofia el 1820 i en Lleis el 1822. Al llarg de la seua carrera va exercir diversos càrrecs judicials i administratius. Abans d’establir-se a Vinaròs havia sigut registrador i jutge de primera instància a Balaguer, a la província de Lleida.
Vinculat també a la Milícia Nacional, el 1836 va ser alferes de la de Lleida i posteriorment comandant d’armes de Balaguer. A Vinaròs va exercir com a jutge de primera instància i va ser alcalde corregidor en dos ocasions, els anys 1850 i 1854. Este últim any va ser nomenat també comissari de Monts de la província de Castelló.
Durant l’epidèmia de còlera de 1854 va participar activament en les mesures adoptades per combatre la malaltia a Vinaròs. En aquell mateix context polític i social va impulsar la creació de la Milícia Nacional de Cavalleria de la ciutat.
Va intervindre igualment en els esdeveniments relacionats amb l’intent d’insurrecció carlina iniciat amb el desembarcament de Sant Carles de la Ràpita de 1860. Segons la documentació conservada sobre el personatge, Galiana va contribuir a la localització i captura del general Joaquín Elío i del seu secretari, així com al descobriment de l’amagatall d’Ulldecona on es trobaven els infants carlins implicats en l’expedició.
En l’àmbit municipal va mantindre un plet amb l’exalcalde Joan Uguet per qüestions relacionades amb les atribucions dels seus respectius càrrecs, litigi que Galiana va acabar perdent el 1856.
Vidu de Josepa Marlés Ortiz, el 19 de maig de 1854 es va casar en segones núpcies amb la vinarossenca Dolors Mayó Sirés. No va tindre descendència de cap dels dos matrimonis.
Va cultivar també la literatura i és autor del drama en prosa en tres actes Los enterradores, datat el 1865. L’obra va ser recuperada posteriorment pel Setmanari Vinaròs, que la va publicar el 29 de desembre de 1962.
Una part important de la documentació relacionada amb Josep Galiana i Ramón es conserva a l’arxiu privat de J. A. Gómez Sanjuán, que constitueix una font d’interés per aprofundir en la seua trajectòria personal i pública.