Assemblea de representants del Regne de València reunida a Vinaròs entre 1411 i 1412 durant l’interregne obert per la mort sense successor directe del rei Martí l’Humà. El Parlament de Vinaròs, de tendència urgellista, va constituir un dels dos parlaments valencians enfrontats durant el procés que va culminar amb el Compromís de Casp.
La mort de Martí l’Humà, el 31 de maig de 1410, sense un successor directe, va obrir un període d’interregne a la Corona d’Aragó. Entre els diferents aspirants al tron destacaren Jaume II d’Urgell i Ferran d’Antequera, infant de Castella de la dinastia Trastàmara. La disputa successòria es va combinar amb els enfrontaments entre diferents faccions nobiliàries dels territoris de la Corona.
Al Regne de València la divisió va ser especialment intensa. Els Vilaragut, vinculats al governador Arnau Guillem de Bellera i favorables a Jaume d’Urgell, s’enfrontaren als Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera. La impossibilitat d’arribar a un acord va provocar la formació de dos parlaments diferents: els urgellistes s’establiren a Vinaròs, mentre els seus adversaris es reuniren a Traiguera, abans de traslladar-se posteriorment a Morella.
El Parlament de Vinaròs va iniciar les seues sessions el 25 de setembre de 1411. Entre els seus membres figuraven representants de diferents ciutats i viles valencianes, així com nobles, cavallers, juristes i eclesiàstics, sota la influència dels Vilaragut. La presència de l’assemblea va convertir temporalment Vinaròs en un dels centres polítics del Regne de València durant la crisi successòria.
Els dos parlaments valencians intentaren arribar a una entesa. Les fonts descriuen les fortes precaucions adoptades perquè els representants de les dos faccions pogueren trobar-se a Vinaròs sense incidents, amb el control dels accessos a la vila i el lliurament de les armes dels participants. A finals de 1411 es produïren contactes i reunions entre representants dels parlaments de Vinaròs i Traiguera, però les profundes diferències polítiques impediren constituir un únic parlament valencià estable.
La divisió valenciana va condicionar la participació del regne en les negociacions amb els parlaments d’Aragó i Catalunya. Mentrestant, les converses desenvolupades a Alcanyís establiren el procediment pel qual nou compromissaris, tres per cadascun dels territoris d’Aragó, Catalunya i València, haurien de decidir la successió. La Concòrdia d’Alcanyís va ser acordada el 15 de febrer de 1412.
Els compromissaris es reuniren finalment a Casp. El procés conclogué el juny de 1412 amb l’elecció de Ferran d’Antequera com a nou monarca de la Corona d’Aragó, iniciant la dinastia Trastàmara. El Parlament de Vinaròs forma, per tant, part dels antecedents directes d’un dels episodis polítics més transcendents de la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana.