Carrer del centre històric de Vinaròs, paral·lel al carrer Major, format a partir d’un dels primers ravals desenvolupats fora del recinte emmurallat. Documentat des del segle XVII i tradicionalment conegut com el raval del Socors, ha rebut diferents denominacions al llarg de la seua història.
El carrer té el seu origen en l’expansió de la població fora de les muralles. El raval era conegut ja antigament com raval del Socors o raval de Fora i, segons documentació de protocols de 1606 recollida per Bover Puig, apareix també la denominació «Vall devers Ponent». El seu traçat, paral·lel al carrer Major, acabaria convertint-se en un dels principals eixos del creixement urbà de Vinaròs.
La progressiva desaparició del recinte emmurallat durant el primer terç del segle XVIII va facilitar la consolidació del raval. Segons la documentació municipal recollida per Borràs, el 2 de desembre de 1723 es va establir a Baptista Febrer de la Torre un terreny conegut com la Vall, situat al raval de la Mare de Déu del Socors, entre el trinquet i l’eixida del carrer de Sant Joan. La concessió incloïa part de la paret de la muralla i preveia la construcció de cases, testimoni del procés d’incorporació dels antics espais defensius a la trama urbana.
El carrer va reunir algunes de les principals cases de les famílies benestants de Vinaròs. Entre elles es trobaven la casa dels Febrer de la Torre, la casa Membrillera i l’edifici tradicionalment conegut com el Palacio, posteriorment relacionat amb el Cine Ateneo. En este sector es conserva també la Torre Ballester, datada el 1609, que formava part d’un ampli hort i que l’any 1909 va ser reformada exteriorment seguint els gustos arquitectònics de l’època.
La Mare de Déu del Socors comptava amb una antiga capelleta de taulells ceràmics al carrer. Després de la seua desaparició, les peces conservades van passar al Museu Municipal. La festivitat de la Mare de Déu del Socors se celebra el 8 de setembre i va mantindre durant molt de temps una especial vinculació amb el veïnat del raval.
Els diferents noms del carrer
La denominació tradicional del Socors va conviure durant els segles XIX i XX amb diferents noms oficials. El 1842 el carrer va rebre el nom d’Alameda, relacionat amb els arbres plantats en este espai. L’any 1884 es va acordar dedicar-lo a Febrer de la Torre, família vinculada històricament al carrer, encara que el canvi no va arribar a fer-se efectiu.
El 1895 va passar a denominar-se Ruiz Zorrilla, en memòria del polític Manuel Ruiz Zorrilla, mort aquell mateix any. Malgrat la denominació oficial, la documentació de finals del segle XIX mostra que continuaven utilitzant-se també els noms de l’Alameda i Socors. Encara l’any 1920 la documentació municipal es referia oficialment al carrer de Ruiz Zorrilla.
L’11 de setembre de 1926 va ser dedicat a Alfons XIII. Amb la proclamació de la Segona República, el 22 d’abril de 1931, va recuperar el nom de Ruiz Zorrilla. Després de la Guerra Civil es va restablir definitivament la denominació tradicional vinculada a la Mare de Déu del Socors, que ha arribat fins a l’actualitat.
El carrer del Socors forma, juntament amb el carrer Major, una part característica del recorregut tradicional pel centre de Vinaròs conegut popularment com la volteta.
